Imatge de mostra ...dates de recolliment, penediment, pau, descans i retrobada amb si mateix
El lloc elegit per a aquesta temporada mística va ser les terres valencianes i en particular el poble de Bunyol i els seus voltants, tot un exemple de pau, tradicions pacífiques, serenes, silencioses i relaxants com són la Tomatina i el circuit de motos de Cheste.

Encara rai que aquesta seria una sortida tranquil•la, no com la de pales esquimals, ja que als pantans no hi passa gairebé mai res, perquè no hi ha ones com al mar, ni corrents traïdors, com tampoc no és freqüent topar-se amb vents huracanats i finalment la possibilitat de passar fred a aquesta alçada de l'any és bastant baixa si ens basem en els pronòstics anticiclònics anunciats per a aquesta setmana santa.

L'excursió comença molt bé, predominant el temps assolellat, les suaus temperatures i no hi ha embussos a les carreteres en aquest dijous sant. Un bon esmorzar de camí a Bunyol des de Barcelona amenitza el recorregut i una vegada a la nostra destinació, una altra grata sorpresa alegra el dia i és "Venta Pilar", un hostal que sembla més un gran hotel que no pas una antiga hisenda.
Serà que aquestes alegries davant de la comoditat i el benestar són un falsa alarma? No i ara, ja que és evident que a la secció de CÀIAC ens estem acostumant malament i últimament s'han canviat les estoretes per llits, el "càmping-gas pels restaurants, els bivacs per hotels i els capbussades d'aigua freda per dutxes fumejants, càlides i reparadores. En veritat això fa mala olor!!! ...fa olor de secció de “quarentons comodons”!!! Ja Ja.

Deixant de costat la fanfarronada actual dels caiaquistes, ara sí que direm ...a què vam venir?... a divertir-nos navegant!!!.
Dit i fet, el divendres ens aixequem no molt d'hora i el temps ha canviat. Ara promet oferir-nos fred, tempesta, pluja i vent com a preàmbul del viacrucis del divendres sant.

Imatge de mostra



Ens dirigim 14 palistes cap al pantà de Bengéber i la jornada ha estat una apassionant i completa vivència primaveral, on el sol, la pluja, la calamarsa, els llamps, trons, vents huracanats i el cel blau van decorar els diferents trams dels més de 40 quilòmetres recorre-guts. Bells paratges i remuntades pel riu Túria van fer les delícies dels sentits dels palistes, agraint el final d'una jornada esgotadora al mig d'una pau i tranquil•litat sorprenents... tota una verdadera calma després de la tempesta, amb una dutxa calenta, un gran sopar i un llit net, càlid i acollidor.

El dissabte sant s'esperava més complicat que el divendres i certament el temps anticiclònic s'havia esfumat. La navegació per a aquest dia va ser impossible, ja que vents salvatges fuetejaven els pantans veïns de Bunyol i els "borreguets" o petites ones que trenquen deixant veure les seves crestes blanques, dominaven les diferents superfícies d'aigua com si de ramats de xais es tractés. Aquest dissabte sant tan sols ens quedava fer turisme per conèixer una mica millor la regió.

Visitem alguns bells paratges del poble de Bunyol, així com les “Chorreras d'Otonel”. Tanmateix també ens topem amb llocs desagradables com a la fi seria el pantà de Buseo, el qual és el més semblant al parc del Retir de Madrid en dia festiu, adornat per acampadors alcoholitzats que feien d'aquesta àrea d'esbarjo un paisatge més que lamentable. Afortunadament aquest dissabte sant finalitzaria amb un grat descobriment: el poble de Xulilla, es tracta d'un bell balneari i entorn geològic-natural, el qual li va com a anell al dit a l'esperit actual de la secció... els "Xulillos".

El diumenge de resurrecció va ser tal qual. Més ben expressat impossible, perquè aquest dia va ser realment un gran dia de navegació i un regal per als sentits dels palistes. Imposants davant de nosaltres es trobaven els millors paisatges de Corts de Pallàs o millor expressat: les gorges del riu Xúcar al seu pas per la població de Dues Aigües.

Per a aquest dia els palistes estàvem totalment recuperats dels assots rebuts durant el viacrucis de divendres. La resurrecció del bon temps i de les energies del grup van garantir el gaudi total, culminat màgicament amb un bon sopar, el tradicional rom cremat i la projecció de les fotos i els vídeos presos durant aquesta setmana santa.

Imatge de mostra



Finalment aprofito aquest espai per agrair a n'Esther i al seu equip de suport, el temps i preparatius que van realitzar per a que els altres caiaquistes de l'Agrupa i els caiaquistes convidats amb residència fora de la comunitat Valenciana poguéssim gaudir de tan bones vacances de setmana santa.

Jairo Alonso Flórez

Altres