Com cada any n’és arribada l’hora d’escollir el lloc i «plantar el pessebre de l’AEC». Enguany el lloc escollit és la petita ermita de Santa Llúcia de Sobremunt, situada en el punt culminant de la serra de Sobremunt (957 metres d'altitud - Lluçanès ), que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus.
Enguany som 46 socis, novament disposats a participar en la tradicional sortida del pessebre.
És tradició de l’AEC que la posada del pessebre simbolitzi l’última excursió de l’any. És per aquest motiu, que aquesta estigui organitzada pel President, que convida a tots els socis, uns caminant, altres motoritzats a gaudir de l’activitat.
Per la gent de muntanya, és costum la instal·lació del pessebre en un cim elevat per a donar la benvinguda de nou a la nostra estrella «el Sol» una adoració ancestral la del solstici d’hivern.
Uns amb cotxe, altres amb autocar, ens dirigim cap a Sant Hipòlit de Voltregà, i la carretera BV-4608 just al km. 12, “es descarrega” el grup de caminaires (la resta continuarà).
Des de aquí vàrem seguir el camí pel bosc d’en Rabionet, on trobem el Sr. Rabionet, el seu autor, on vàrem veure una varietat de plantes i arbres, pràcticament tots marcats amb el nom de cada espècie. Es tracta d’un circuit botànic (arboretum). Passem per la font dels Trèmols. També un grupet va anar a veure un forn de calç. Varem passar per la Cabana d'en Rabionet, on comença la pujada cap a Santa Llúcia de Sobremunt. El camí és senzill i va pujant a poc a poc per un traçat de bon fer. La part final té un tros de pista de terra que ens porta fins a l'Ermita, situada dalt d’un turó amb molt bones vistes. Recorregut de 3’5km, desnivell acumulat de 370m.
L'autocar va deixar la resta de personal a l’ermita per a la instal·lació del pessebre. Escollit prèviament el lloc i amb els corresponents permisos del propietari del terreny, instal·larem el pessebre a prop de la creu que hi ha davant de la portalada de l’ermita. Una llosa plana ens ha permès fer els corresponents forats per la instal·lació.
L’ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l’any 1370; les restes romàniques es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L’advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. A sobre del portal d’entrada hi ha un gravat amb pedra i la data de 1720, any en que fou totalment renovada. El carreu d’entrada hi ha inscrita una creu, i a sobre seu un altre carreu gòtic força malmès amb una escena en baix relleu de la crucifixió. Una gran pedra de molí forma l’altar. Adossat al seu costat hi podem trobar el casal dels ermitans. La darrera restauració data de l’any 1982.
Retrobats els dos grups a la porta de l’Ermita, entrem a l’interior per a cantar les tradicionals nadales, dirigides per la Rosa Mª Soler, i sembla que aquests any l’entonació ha sigut més afinada que altres anys.
Bé! Ja comença a fer gana, l’autocar ens deixa a tots a la porta del restaurant «Els Traginers» d’Aiguafreda.
Tota bona celebració sol acabar entaulats amb un bon àpat, un dinar de germanor per aprofitar la trobada i per fer petar la xerrada i com no, no podia faltar el brindis del nostre soci el Porta.
El temps va passant, ha sigut un dia fantàstic tant pel temps que ens ha acompanyat com pel caliu que s’ha generat i ja és l’hora de tornar cap a casa, tot esperant l’any vinent.
Anna Tomàs i Domènec Palau (30/11/2024)
