Ens trobem a Padilla puntuals com sempre. Enfilem carreteres, com ja sabeu plenes de corbes (quin mareig!). Arribem al pàrquing i ens refem amb un bon entrepà.
Allà ens estan esperant els companys. Salutacions de benvinguda i molta alegria de retrobar-nos, doncs feia temps que no ens veiem i es comença la ruta. Mare de Déu quina ruta més maca!!!! Uns camins molt assequibles plens de faigs i diversos matolls, també d’alzines que deixen anar les aglans petitones i brillants (el terra n'està ple).
Sota els peus, un toll de fulles que cauen i despullen els arbres, omplen els camins de colors marrons, grocs, i beix i formen una catifa sorollosa. Al combinar amb el sol que reflecteix entre les fulles, dona una visió transparent molt maca i plena de calidesa. Hi ha trams en què hi ha castanyers, que amb les seves fulles també ajuden a omplir els camins molsuts i sorollosos. Aquí les castanyes apareixen per tot arreu (que bones!!) i la majoria de companys ens n'hem endut un bon grapat cap a casa.
Dit això, la caminada comença, des de Coll de Bordoriol. D'aquí emprenem camí cap a les fonts. Trobem la primera: Baixem uns esglaons i allà estava amb una inscripció preciosa.
Només en poso quatre i els escrits que crec que són interessants, per que gaudiu com nosaltres ho hem fet llegint-los.
- FONT DELS PASTORS,
Perquè pogués aixecar el vol ta fantasia sobirana
Déu va donar-te per bressol un tros de terra catalana.
- FONT DELS LLOPS. En Commemoració Del Centenari del poema “CANIGÓ”
- FONT RUPITOSA
La terra no pertany a les persones
Ans al contrari, les persones pertanyen a la terra
En l'educació dels infants es troba el futur de la terra i el nostre.
- FONT DE L'ATLÀNTIDA.
A banda n'hem trobat sis més (no penseu que ens hem oblidat que en són deu). Dues no s’han deixat veure i s’han amagat perquè no volien que les veiéssim, ja que eren en torrents pedregosos. Tot i així, les que brollaven ho fan tímidament, però amb molta alegria i ens han permès beure una aigua boníssima, tot i que algun company s’ha hagut de estirar al terra per tastar-la (he, he, he!!). Estava molt divertit allà estirat.
Com dic tota l'excursió ha estat preciosa.
En acabat pugem als cotxes i cap el el poble d'Espinelves. És un poble molt maco, amb una església romànica preciosa dels segles XI-Xll i molt ben conservada. Els carrers són molt macos, com tots els pobles antics, i molt nets.
El restaurat molt ampli i agradable i el dinar molt bé: Tots contents, sobre taula i cap a casa.
Ara només donar les gracies als organitzadors, i als companys per un dia tan maco.
Conxi Fernández (22/11/2025)





