En el campament, ahir al vespre vam avaluar si era millor anar avui al Comaloforno i divendres a la Punta Alta, o l’inrevés. Diferents opinions i votació final: Punta Alta en ruta circular; llarga, però disposarem de tot el dia per fer-ho. I ja farem el Comaloforno al final del campament.

Ens trobem a les 6 del matí a la porta del càmping quan encara és negra nit. Ahir vam deixar un cotxe a fora la barrera del càmping, i ara ens dirigim a l’embassament de Cavallers on aparquem. Encara és fosc però aviat arrenca el dia sense cap núvol a la vista.

La pujada pel barranc de Comalesbienes és forta i no dona treva. Fa força anys que l’havia fet de pujada i baixada, i no la recordo tan dura; potser és que érem més joves.

Val a dir que el camí està fressat i en el tram més complicat unes estaques indiquen el pas més idoni. Quan sortim del barranc i entrem al circ de Comalesbienes, la vista s’eixampla sota la Pala Alta de Sarrader i les Crestes Barrades. Passem a frec dels estanys de Comalesbienes, i tombem direcció nord entrant ja en un terreny dominat pels blocs. Anem cercant el millors passos que ens porten fins el cim de Comalesbienes (2.997 m).

Ben a prop tenim el segon objectiu de la jornada, la Punta Alta de Comalesbienes; però abans ens cal baixar d’on som ara, seguint la cresta i desgrimpant un curt tram aeri, que ens porta al collet que ens uneix a la Punta Alta. D’aquí solament ens resta seguir la cresta pels blocs fins el cim de la Punta Alta de Comalesbienes (3.019 m).

Parada, descans, un mos, i a contemplar l’extens territori que ens envolta. A l’Oest, a l’altra costat de la vall veiem perfectament la serralada del Comaloforno i els Besiberris, que ja comencen a tenir un barret de boires. Veient-los, en Pere ens convencerà per anar-hi abans d’acabar el campament.

Hem fet tot el desnivell positiu de la ruta però solament una quarta part de l’itinerari, ja que volem tornar a Cavallers passant pel refugi Ventosa i Calvell, on per cert tenim companys de l’Agrupa que hauran pujat per les Llastres de la Morta. Descartem trobar-los, doncs quan passem pel refugi, ja hauran tornat a l’aparcament.

Baixem de la Punta Alta cap al Nord, anant a buscar una canal força inestable i feixuga que ens porta prop del coll Arenós. Girem a NE i seguim baixant amb fort desnivell fins els estanys de Colieto, deixant enrere el característic estany del Mamut o de la Roca. Passat l’estany Petit de Colieto ens cal remuntar uns pocs metres fins el refugi Ventosa i Calvell. Hores d’ara ja ens mereixem un bon descans, així doncs uns prenem un refresc i altres una cervesa. Mentre recuperem forces observem que les nuvolades guanyen terreny, però no semblen que hagin de descarregar, si més no així ho veiem; a més després de tant de sol ja van bé unes nuvolades de tarda.

Deixem el refugi i anem baixant per les Llastres la Morta. Però està clar que de meteorologia encara no hi entenem gaire, doncs ben aviat una tempesta severa, amb llamps, pluja, pedregada, i més pluja, deixa els camins inundats i enfangats. De primer anem caminant i saltant de pedra en pedra, després és tal la quantitat d’aigua que ja no mirem on posem els peus. La qüestió és arribar com més aviat millor a l’aparcament de Cavallers encara a força distància. I vet aquí que a mig camí d’aquesta baixada, enmig de la pluja i el terreny inundat, anem trobant els nostres companys del campament, que pel que veiem tampoc hi entenen un borrall de meteorologia.

Anant baixant i suportant la pluja, arribem a l’aparcament de Cavallers; .....i les botes com peixeres!!. Tot i la mullena final, la ruta ha resultat del tot positiva, amb un itinerari variat i completíssim.

Pep Molinos (23/08/2021)

Comalesbienes

Baixant del Comalesbienes

Pujant a la Punta Alta

Cim Punta Alta

Estany de la roca

Refugi Ventosa i Calvell

Altres