PERSEGUINT L’EST, ALTA RUTA PIRINENCA

Primera setmana de setembre i un nou tram de l’Alta Ruta Pirinenca, amb intencions de continuar des d’Alós d’Isil fins a Ull de Ter. I com sempre… perseguint l’Est.

 

Per: Pep Molinos

1a jornada (01-09-2012)

Alós d’Isil /Refugi Mont-roig

(6:00h – 1.520m)

El principal problema del primer dia és desplaçar-se a Alós d’Isil a una hora prudent per a poder fer la llarga etapa. El transport públic més ràpid és l’Alsina que arriba a Esterri a les 12,45 i des d’allí amb taxi a Alós d’Isil.

Així doncs iniciem la travessa a quarts de dues de la tarda; un pèl just però que si no tenim entrebancs ens permetrà d'arribar a la cabana Mont-roig abans de fer-se fosc.

La ruta comença al pont de Pina sobre la Noguera Pallaresa i remunta el barranc de Comamala, que és la ruta d’accés al pic del Mont-roig des d’aquest vessant. Anem guanyant desnivell per boscos i prats tot passant falsos colls fins creuar el costerut coll de la Cornella, veritable tall a la serra de Pilas. El proper Mont-roig comença a emboirar-se i la temperatura baixa de valent. Baixem i anem a cercar el proper coll Curiós flanquejant l’estany de la Tartera. Des d’aquest ampli coll podem veure l’estany de Calberante i l’extens estany de la Gola.

Remuntem el coll de Calberante amb magnifiques vistes sobre l’estany Major de la Gallina i el cercle de Montroig-Ventolau. El temps s’ha capgirat de valent. La temperatura ha baixat notablement i el fort vent augmenta la sensació de fred. Ens sorprèn aquest fred a primers de setembre. Iniciem el descens a l’estany Major i altres estanys de la Gallina per un terreny rocós, trencat i laboriós, on les fites són d’agrair.

Arribem a la cabana-refugi de Mont-roig cansats i amb fred al cos. A dins hi ha un francès neguitós que espera l’arribada de tres companys que han anat al Mont-roig i no han tornat; falta mitja hora per la foscor, i a fora el temps cada vegada és més gèlid, les pedres i parets del refugi s’estan gebrant. El termòmetre marca -5º. Per sort, quan ja semblava que hauríem de sortir amb els frontals a cercar els tres francesos, aquest arriben com esperitats i morts de fred, posant-se dins del sac sense pensar-s'ho dues vegades. Cal dir que en jornades com aquesta un refugi és realment “un refugi” i s’agraeixen les mantes i el seu mínim però just confort.

2a jornada (02-09-2012)

Refugi Mont-roig / Refugi Vall Ferrera

(9:20h – 1.350m)

El temps segueix rúfol i molt fred. Fa mandra sortir del refugi. Iniciem el descens cap a Pleta Palomera. Variem els plans de creuar pel coll de Certascan doncs el dia està força complicat i emboirat. Baixem per les bordes de Graus fins a Tavescan, remuntem fins els plans de Boavi i pugem pel bonic camí de la vall de Sallente. Creuem el coll de Sallente i baixem al cercle de Baborte amb els seus estanys i refugi metàl·lic que deixem enrera. Els cims segueixen del tot ennuvolats. Seguim el descens fins a la Cabana de Basello i l’enllaç amb el corriol que ve de les bordes de la Rebuïra camí del Pla de Boet.

I una bona alegria, ja que a la cruïlla del camí al refugi de Vallfarrera ens trobem amb un pal del cinquantenari de l’AEC recentment restaurats pel Cabanillas, la Cata i en Pino.

Pugem al refugi de Vallferrera, que està pràcticament buit. Som nou estadants, i cal dir que ens donen un bon i generós sopar.

3a jornada (03-09-2012)

Refugi Vall Ferrera / Refugi Sorteny

(9:30h – 1.890m)

Les boires continuen tapant els cims propers (Monteixo, Gerri, Pica Roja...) Avui iniciem la ruta remuntant sempre per prats el proper port de Boet, el qual traspassem dins una espesa boira. Baixem amb compte de no perdre els senyals cap a l’estany de Socarana i seguim fins la vall de Solcen ja a territori francès. Encara no ens hem refet de la llarga baixada, que ja ens toca pujar cap al port de Rat. De moment creuant la fallida carretera franco-andorrana i després per un corriol que cerca els millor passos entre el rocam i les terrasses. Travessem el port de Rat i baixem per un terreny fàcil però on cal estar amatent els primers metres als canvis de sentit i canaletes del corriol. Aviat entrem al sector de les pistes d’Ordino-Arcalís, amb tot el que representa de desgavell i destrosses del paisatge en unes pistes d’esquí, a Andorra en aquest aspecte, en són especialistes.

Seguim baixant per un tram curt de carretera i aviat agafem un corriol que baixa per la vall del riu Tristaina. Continua uns metres per l’antiga carretera i just al pont nou el camí ressegueix el marge esquerra de l’engorjat riu, convertint-se primer en un ample i agradable camí i posteriorment en un corriol que, bosc avall, ens porta fins a El Serrat.

Després de fer un bon àpat en un hostal i un petit descans, pugem cap el refugi de Sorteny; un refugi lliure, ampli i “desangelat”, amb lliteres, bancs i taules de ferro i un bon grapat de forats al sostre (cal dir que hores d’ara el govern andorrà està arranjant el refugi).

4a jornada (04-09-2012)

Refugi Sorteny / Pas de la casa

(10:15h – 2.140m)

Avui comencem la jornada amb la pujada suau però continuada al coll de la Mina, ubicat entre el Pic de la Serrera i el Pic de l’Estanyó. Des del coll baixem pel vessant oposat fins l’estanyet de Ransol. Aquí deixem el fresat camí que baixa per la vall i prenem un corriol un xic precari que flanquejant i sense perdre alçada ens porta al refugi lliure de Coms de Jan (ben endreçat).

Continuem la nostra ruta amb les traces del GRP cap a l’Est, fins a creuar el coll de Les Basses i baixar a l’estany de la Cabana Sorda, on també hi ha un refugi lliure en bones condicions En front nostre i cap el Sud, s’obre la Vall d’Incles, a la qual baixem per a passar el Pont de la Baladosa. Fem un mos a la petita àrea de pic-nic, i remuntem el torrent de Siscaró, deixant a la nostra esquerra primer el refugi i després l’estany de Siscaró, fins a creuar i flanquejar una carena que ens porta al Port Dret (ja a la serralada que separa el Valira Oriental de l’Arièja).

A  partir del Port Dret el nostre itinerari és pràcticament pla i baixada per una senzilla carena que ens porta al Pic de Maià, coronat per una antena, i que domina el port d’Envalira i el Pas de la Casa. Ara sols ens resta seguir baixant cap el SE entre prats i fort desnivell cap al nucli del Pas de la Casa (un altre exemple d’urbanisme andorrà).

Sopem i passem la nit en un dels molts hotels de la població… (com a senyors!!!)

5a jornada (05-09-2012)

Pas de la Casa / Font Romeu

(10:40h – 1.210m)

Deixem enrera la confortable habitació i reprenem la marxa (per descomptat, cap a l’Est!!…) Guanyant un pèl d’alçada, anem a cercar entre corriols ramaders i amplis prats, les antigues mines de Pimorent. Des dels seus edificis enrunats, una pista ens porta de forma suau amb lleuger descens al port de Pimorent

Travessem la carretera i seguim per un camí ample (SE) fins a un ampli prat prop de la presa d’aigües de Cortal Rosso. Creuem el prat i ara ja per corriol pugem entre prats i tarteres a la Portella de Llanós. Baixem al gran estany de Llanós i el flanquegem per la dreta (senyals GR-7). Superem el coll de La Grava i baixem l’extensa i llarguíssima vall de la Grava fins a les Bulloses, on comencem a veure moviment de gent; fins ara des que varem sortir d’Alós d’Isil no hem trobat quasi a ningú.

Tranquil·litat absoluta: som solament quatre, i mitja tarda per a relaxar-nos amb les darreres llums al cercle d’Ull de Ter. Els guardes es llueixen amb el sopar que inclou un civet de senglar de bandera.

partir d’aquí per un entretingut i agradable terreny anem a l’estany de Pradelles, remuntem per prats i bosc al coll de Pam, on creuem les pistes d’esquí, i baixem per un bonic bosc fins al poble de Font-Romeu, on cerquem allotjament en un hostal. Avui tornem a dormir plans!!.

6a jornada (06-09-2012)

Eina / Refugi Ull de Ter

(7:20h – 1.580m)

Ens desplacem a la propera població d’Eina, on comencem a caminar per la famosa Vall d’Eina. El corriol sempre pel marge esquerre va pujant tranquil·lament la vall, i en arribar a la capçalera es redreça i puja fortament amb ziga-zagues al coll d’Eina, fronterer amb la vall de Núria.

Continuem per la carena del pic d’Eina, de Nou Fonts, Nou Creus, Superior de la Vaca, fins el coll de Tirapits. Baixem cap els Aigols, deixant a l’esquerra els pics de l’Infern, Fresser i Bastiments. Remuntem lleugerament cap a l’ampli coll de la Marrana i en pocs minuts baixem al refugi d’Ull de Ter.

7a jornada (07-09-2012)

Refugi Ull de Ter / Coll d’Ares

(5:50h – 540m)

Inicialment volíem acabar aquest tram de l’ARP a Ull de Ter, però encara ens queda un dia, fa bon temps i estem força animats, així doncs continuarem un jorn més fins a coll d’Ares, per una ruta força panoràmica i agradable a cavall de la carena fronterera.

Del refugi baixem a les pistes i remuntem direcció a la Portella de Merens.

A partir d’aquí seguim cap a Llevant l’ampla carena que ens porta fins el Roca Colom, sempre amb l’imponent visió del Canigó a la nostra esquerra. Baixem del Roca Colom direcció al coll de Pal i flanquegem l’altiu pic de Costabona pel Sud sense perdre alçada fins enllaçar amb la serra de Finestrol.

A partir d’aquí seguim sempre aquesta agradable serralada amb els cimets i prats cap a l’Est. Deixem enrera els colls de Siern i Pregon fins arribar al Puig de la Clapa; aquí la nostra ruta talment com la serralada que seguim, gira primer al sud i després al SE. A la collada de Prats seguim per una pista pel vessant francès que ens porta al coll de Pixadors. Creuem en pocs minuts la carena fronterera i baixem a Coll d’Ares, enguany final de tram d’aquesta Alta Ruta Pirinenca.

Fem dit… i més dit… Són les dues del migdia, i el trànsit és de pena. Finalment un bon jan ens baixa a Camprodon des d’on amb transport públic retornem a Barcelona

I ara a esperar quatre dies més de vacances per reemprendre el camí (sempre cap a l’Est!!) fins la Mediterrània

Altres