Hem quedat de trobar-nos el dissabte a les 10 del mati a l’aparcament de l’estació d'esquí de Grau Roig, on arribem amb cotxes  particulars, des de diversos punts.  Som una colla de 21 socis, disposats  a acomiadar la temporada de sortides programades, amb una travessa de dos dies, fent nit al Refugi de l’Illa.

Quan tothom està a punt  i ens posem en marxa, fet i fet són gairebé les 11. Comencem la pujada cap a la collada de Montmalús, sota un cel força ennuvolat, que confirma la previsió de la meteo, de que hi haurà pluja, sobretot a la tarda.

Al cap de poc, ja cauen les primeres gotes, que obliguen a treure fundes de motxilla, jaquetes impermeables i capelines. Aviat para, per tornar-hi al cap d’una mica i així anem fent amb ruixadets intermitents fins a arribar al coll, uns abans i altres més tard, que cadascú té el seu ritme...

Des del coll gaudim de la vista cap a el vessant sud,  presidida per la  Muga i l’ estany de Montmalús. Fem un mos i com que sembla que el temps aguanta, deixem les motxilles i fem una pujada ràpida al cim.

Els que anem més a poc a poc ens creuem prop del cim amb els més ràpids, que ja en baixen.

L’ample cim del Montmalús (2.781 m), ens sorprèn amb una catifa de flors blaves (miosotis) que donen una mica de color a la grisor del dia. La vista és espectacular cap a totes bandes, però no ens hi podem entretenir gaire, perquè tornen a caure gotes i baixem cuita-corrents cap al coll.

Des d’allà, tots junts, iniciem amb una lleugera baixada el llarg flanqueig que ens ha de dur al Pas Alt de Ribuls, que cal creuar per arribar al refugi.   

Entre ruixats intermitents, anem fent amb pujades i baixades constants per un camí no gaire marcat i un pel incòmode en alguns punts, en què cal travessar blocs de pedra. De sobte ens sorprèn un llamp, sembla que força proper, ja que el tro ha estat gairebé immediat. No diem res, però la processó va per dins... Ningú té ganes de trobar-se amb una tempesta a aquella alçada...

Per sort no en fa cap més (potser ens han volgut donar un avís per a que no ens encantem...)

Un cop superat el pas Alt de Ribuls. manca encara un tram de flanqueig fins a trobar el GR, que baixa de la Portella de Pessons i que ja no deixem fins al refugi.

El Refugi de l’Illa està situat a 2.488 m  d’altitud i és el més alt d’Andorra. És modern i acollidor i aviat hi estem instal·lats. Ens trobem però amb l’inconvenient de que no hi ha aigua als lavabos ni WC, segons diuen, per manca d’energia (???). No s’entén que calgui cap energia per fer arribar l’aigua a un refugi situat sota mateix de la represa d’un llac, quan amb la gravetat n’hi hauria prou, com queda palès veient la font que hi ha fora i que raja a tot drap... Ens caldrà apanyar-nos amb galledes i garrafes...

Fem temps esperant el sopar, xerrant, picant alguna cosa, bevent i alguns amb jocs de taula. Mentrestant, a fora s’ha muntat una tempesta en tota regla, aigua, calamarsa i trons, que duraran tota la tarda i part de la nit. Mare meva!  Que bé que ja som a cobert, i ens ho podem mirar per la finestra.  Hem tingut molta sort.

Sopem sopa i macarrons “a media luz”. La manca d’energia sembla que afecta també a la llum. Sort que encara entra força llum pels finestrals...

A les 10 toca anar a dormir. Bé... per alguns això és un dir, ja que en alguna habitació els roncs no deixen aclucar l'ull a més d’una. Un clàssic de tots els refugis, què hi farem...

Abans de les 7 ens llevem per l’esmorzar, per cert una mica escàs... Encara cau alguna gota, però les boires comencen a trencar-se i pels finestrals el paisatge fa un bonic efecte de foto en blanc i negre.

Quan ens posem en marxa, ja no plou, però fa un vent força frescot, que ens obliga a abrigar-nos. 

Per pujar cap a la Portella de Pessons, ens cal seguir el GR i per tant comencem desfent un tros del camí d’ahir. Després d'una petita gotellada, el temps comença a millorar i s’obren grans clarianes.  Aviat tenim  estones de sol, encara que el vent no para.  Hem deixat enrere l’estany de l’Illa i podem veure l’illa que li dona nom.

Abans d’arribar a  la portella ens abriguem, que ja es veu que a dalt hi bufa de valent!!  Els companys que hi han arribat primer, ja frisen per continuar, o sigui que els últims ens hi estem poca estona, just per fer quatre fotos del fantàstic paisatge. 

Marxem seguint la carena cap a l’oest i aviat arribem al pic de Pessons (2.864 m). Tots fem fotos de les vistes espectaculars, destacant la munió de llacs del Cercle de Pessons, que tenim als nostres peus i cap on hem d’anar.

Des del cim hem pogut veure el camí de ziga-zagues que hi baixa, des del coll de Pessons, al qual arribem seguint per la llarga i ventada carena. Malgrat el fort pendent, el camí es deixa fer millor del que semblava i aviat arribem al fons del circ. Aquí ja no venta tant i fem una paradeta per "ganyipar".

Ara “només” manca anar seguint avall, tot vorejant llacs, fins a arribar a l’estany Primer. Sembla que ja ho tenim fet, però... la cosa s’allarga força, ja que el camí és entretingut, amb pujadetes i baixadetes, roques, aiguamolls, rierols... en fi de tot i variat. Això sí, el paisatge és preciós i podem veure, entre d'altres, els dos cims que hem fet:  El Montmalús i el Pessons, que per aquest costat presenta unes parets impressionants.

La baixada es fa llarga, però finalment arribem a l’estany Primer i fem parada al bar que hi ha. Unes begudes fresques i algun ganyip, ens donen força per a l’ultim tram de baixada fins al pàrquing de Grau Roig, on arribem més ràpid del que semblava.

Ens acomiadem, contents de la bonica travessa que hem fet i amb els desitjos d’un bon estiu per a tothom.

Ens retrobem al setembre!

Rosa Maria Soler (7/07/2024)