No hi ha res com començar l'any esquiant.
Com que el 2020 ha sigut un any ben rar i privat d'allò que més ens agrada vam decidir intentar començar el nou any de la millor manera possible. Així que seguint totes les normes i restriccions l'única manera va ser reservant nit al refugi de la Pleta del Prat, a Tavascan, sense poder tenir en compte la meteo ni condicions de neu; ja ens ho trobaríem i adaptaríem un cop allà.
Sense canvis d'última hora, el dissabte 2 de gener ens vam trobar al Port de la Bonaigua per fer el Tuc de la Llança. La meteo pintava "pse" però no podíem modificar massa res.
Tot i nevar a cotes molt baixes les carenes estaven molt malmeses a causa dels forts vents. El fred era vent viu (-11 °C) i les cadenes per poder arribar van haver de fer presència. Vam calçar esquís i cap amunt.
Érem l'Amat, l'Auri i jo que veníem de lluny i en Pere Carrascal que es va afegir, ja que estava a la Vall d'Aran. Ja vam tenir sort que vingués perquè el dia era rúfol, ventós, emboirat i gèlid, i coneixedor del sector anava guiant.
La ruta inicial era seguir la carena per la Roca Cigalera i després la Llança, però les condicions ens feien més partidaris de seguir les valls per no posar-nos en perill de desorientació o de pales pocs estables per la neu.
Estava clar que al cim no arribaríem, però ens vam arribar al coll previ al cim per fer el descens, amb poca visibilitat, però amb una neu increïble, pols fins al genoll, que et feien surfejar sobre ella com àngels.
Detall: el coll ens el vam passar de llarg i vam anar a petar a un altre degut el mal temps, però sempre amb l'estació de referència com a mínim.
Vam aprofitar que un "arrossegador" de l'estació no tenia vigilància per pujar i fer uns "metrillos" més de baixada, ara sí per una pala que no ens vam atrevir a pujar per la poca visibilitat i el paquet de neu que hi havia, però baixar-lo quin gust donava i fins i tot amb millors vistes, ja que començava a marxar la boira.
Diumenge dia 3: després de la nit passada al refugi, ens vam llevar, preparar esquís i com que les carenes les veiem ventoses no vam tenir més remei que tirar cap al Ventolau. Avui acompanyats d'en Jordi Gavaldà, que resulta que feia nit allà també.
Aprofitant que hi havia neu des del pàrquing, ens vam dirigir cap a la cabana de Crestuis per atacar des d'aquell costat. A la part final ens vam haver de treure esquís, ja que la carena estava més pelada i un xic gelada.
El dia era espectacular i més venint del dia anterior. Res a veure, sol, poc vent, sol i més sol. Fora de les aglomeracions de pistes, estàvem sols, tota la muntanya per nosaltres.
Així que després d'un final que es va fer un pèl llarg, però amb unes vistes boníssimes ens esperava una baixada ben llarga.
Amb la filmació corresponent vam començar a baixar amb neu canviant. El vent havia fet de les seves i es notaven al pas les plaques que s'havien format i zones més dures a causa de l'erosió del vent; i on no hi havia tocat el vent una neu ben pols.
Ens vam tirar pel torrent de la Coma del Forn ben ple de neu i podent gaudir de les formacions de gel de les petites cascades que hi havia pel voltant. Es notava que el fred és ben viu aquests dies i que segueixi així per quan hi tornem encara ho podrem tornar a gaudir.
Seguim SEM!
Roger Sant
