Som afortunats els socis de l’Agrupa. Encetem un nou any, aquest somiat 2012, ple de projectes i celebracions, amb molta il•lusió. L’entitat complirà 100 anys, i això vol dir que són molts anys de fer molta feina, entre moltes persones, entre diverses generacions, i sovint, passa desapercebuda, a penes es nota, però hi és i va cristal·litzant. Dia a dia, cim a cim, mes a mes, any rere any…

Som afortunats perquè aquesta efemèride tan important, aquest esdeveniment de poder viure la celebració del primer segle de vida de l’AEC és un autèntic privilegi. Pensem que aquest goig passa una vegada a la vida. O cap, doncs pot haver persones que visquin 80 o 90 anys, que són molts, i que, per haver nascut poc després de la fundació, la seva existència queda encaixada entre ambdues dates, i no poden experimentar l’alegria col•lectiva de l’aniversari. Nosaltres podrem, i això ens permet gaudir de la percepció de la realitat: som una gran entitat excursionista i amb llarga vida. Quan els fundadors, amb esperit pioner, van posar en marxa l’AEC, segur que van tenir visió de futur. Però, podien albirar tan enllà com per imaginar que cent anys després se’ls evocaria amb nostàlgia, emoció i gratitud…? És molt suposar! Que un projecte arribi a cent anys –i encara arribarem molt més enllà- és mèrit dels primers però també dels continuadors; de tots els presidents, de totes les juntes directives i, evidentment, dels socis de totes les èpoques, que han transmès la tradició i el saber acumulat dels períodes anteriors, com baules d’una llarga cadena, encara viva i ben viva, i tots els membres de l’AEC que han hagut de transitar i capejar diverses i variades situacions polítiques, avatars complicats i vicissituds de tota mena. Però aquí està l’Agrupa, a les portes dels cent i ben forta.

Estem d’enhorabona, perquè els grans clubs, els que són centenaris, ja compten amb un altre que arriba a aquesta data màgica de la longevitat. Hi ha qui festeja cada dos per tres una data commemorativa; nosaltres no, som seriosos: vàrem honorar l’AEC en el 75è aniversari i ara ho farem amb el 100. Una gran festa cada 25 anys dóna idea de la nostra rigorositat com a entitat. Ara cal pencar i implicar-se. I saber agrair a les institucions, empreses i particulars el seu recolzament, fonamental per tal de poder avançar. Som part de la història de Catalunya, no ho oblidem pas, això. El país ens necessita, car som dipositaris d’uns valors que venen de lluny, d’un passat ben sòlid,, d’un pretèrit on el món era diferent, però estem ben actius en el present i amb l’esguard albirant el futur amb esperança.

Sempre hem estat ferms, i coneixem bé la cultura de l’esforç, que és consubstancial a nosaltres. Sense esforç i sacrifici no s’arriba al centenari, igual que no es pot arribar a un cim sense patir. Deia que estem d’enhorabona perquè formem part d’una agrupació que ha contribuït a fer gran l’excursionisme català, i la nació; i som privilegiats, doncs tindrem el goig de viure junts el 100tenari, amb les nostres famílies, els amics, els companys de cordada o d’excursions. Hem de ser conscients que aquest fet no passa sovint, només un cop cada segle, i el segon centenari potser ens trobarà massa envellits; així que fruïm ara d’aquest moment meravellós que s’acosta. No conec ningú que hagi assistit a dos centenaris; qui té sort n’ha vist un, com deia, i d’altres cap. Nosaltres podrem, nosaltres hi serem, i hem de fer-ho tan bé, tan carregats de sentiment, que quan dintre de cent anys uns altres excursionistes organit-zin el 200 aniversari de l’AEC, puguin dir: Quins avantpassats més eixerits que vàrem tenir, estem orgullosos d’ells i de com van treballar per dur els valors de l’entitat més enllà dels cims i la natura, per damunt dels colls i serralades, propagant la cultura i el respecte, la convivència i el sentit de país. Només així podrem tenir l’honor de ser els representants d’un 100tenari en temps difícils, però que els llibres d’història reconeixeran que va estar a l’alçada del que Catalunya i l’AEC mereixien. Endavant, companys, estem fent historia…!!