NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, cal també entendre i conèixer les tècniques d’anar per la  muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

El Juliol del 2006 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, va fer una aposta per donar a conèixer les muntanyes del nostre país i així va nàixer el repte dels 100 cims. Es tracta de pujar, sense límits de temps, als cims més característics de Catalunya, repartits per totes les comarques del nostre país. El cim del Puigmal n’és un dels escollits.

La passejada és força entretinguda, un pèl feixuga pel desnivell que cal superar, però també és veritat que és una de les rutes més curtes per atansar-nos al cim. L’itinerari es fa resseguint una carena i això ens permet gaudir tota l’estona d’unes esplèndides vistes que abasten tota la banda de llevant, sud i ponent del nostre país.

ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Ribes de Freser. Ho podem fer des de Vic i Ripoll pel sud, o bé des de Puigcerdà per la Collada de Tosses. Hem de travessar la població de Ribes i prendre direcció al poble de Queralbs.
En arribar al poble i just passada la via del cremallera de Núria, hem d’agafar un carrer a la nostra dreta que fa un fort revolt en pujada. Aquí hi ha un indicador que, entre altres informacions, assenyala la carretera de Fontalba. Seguim aquesta carretera, deixem al cap d’un Km, a la dreta, l'antic camí de Núria i ½ quilòmetre més enllà veurem que s’acaba l’asfalt. Seguim la pista de terra uns 10 quilòmetres més fins que s’acaba en un gran pla.

RECORREGUT
El recorregut travessa direcció ponent un gran pla per tal d’anar a cercar una carena, que primer és més ampla, després gira cap a nord, passa un cim imperceptible, el de Borrut, per tot seguit fer-se més estreta, enfilar una gran pala i deixar-nos al peu del Puigmal.
0 minuts.- Pla de Fontalba. (2075 m). Sortim en direcció ponent, cap a l’esquerra, travessant un gran pla i decantant una mica més a l’esquerra per tal d’anar a cercar el sota de la carena que surt del mateix aparcament en aquesta direcció aponentada. Deixem un camí que en la mateixa direcció, surt de la nostra dreta i planer o en lleugera baixada va a voltar tota la coma de Fontalba per tal de prendre després direcció nord i marxar cap al Santuari de Núria. Anem per entre herba de prat, bruguerola i algun menut pi socarrat pel fred i el vent que fa en aquest indret.

10 minuts.- Peu d’una pujada. (2135 m) Muntem un pujant, amb més rocam que no pas herba, que comença al final del pla, just on veiem uns reguerots d’aigua que naix en aquest indret. Hi ha rastres de camí marcat entre les pedres i ens anem apropant a l’esmentada carena que arriba pel darrera i la nostra esquerra.
30 minuts.- Collet (2285 m). Molt poc marcat per la banda de l’esquerra. Aquí girem cap a la dreta per agafar direcció NW. i enfilar un ampli llom d’herba i pedres. Terreny sense camí marcat, però amb alguna fita.
55 minuts.- Cim de Borrut (2470 m.) Cim molt poc marcat, arrodonit, pedregós, planer amb alguna fita de pedres. D’aquí baixem a un petit coll.
1 hora.- Coll de Fontalba (2450 m.) Hem baixat uns 20 metres de desnivell, ara la carena es torna més estreta i pedregosa. Sovintegen les pujades i els llocs planers. Deixem unes marques grogues a la nostra esquerra que assenyalen la desviació d’un camí que du cap a les Clotes. Ens apropem al peu d’un fort pendent.
1 hora 35 minuts.- Replà i peu d’un pendent (2710 m.) Ens enfilem fort per la carena, ara molt pedregosa i un pèl més ample. Seguim direcció nord, algun dels diversos camins que s’han anat fent en aquest indret, fins arribar a un pla des d’on es veu el cim.
1hora 55 minuts. Replà i final del pendent (2850 m.) Seguim un camí ple de pedres, passant per entre dos petits turons arrodonits i farcits de rocs. Un suau pendent ens conduirà fins el mateix cim.
2 hores 15 minuts.- Cim del Puigmal (2913 m). Cim molt ampli i pedregós. Vèrtex geodèsic, diverses creus i demés estris de ferro que es van canviant amb el temps. Llibre de registre, un merder de gent en tota època i molt bones vistes en totes direccions.

HORARI
La pujada, sense comptar parades, la podem fer amb 2 hores i 15 minuts i la baixada en 1 hora i 1/4.

DESNIVELL
El desnivell total acumulat de l’excursió és de 900 metres tant de pujada com de baixada.

ÈPOCA
Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta a peu, llevat dels mesos d’hivern i començament de primavera, doncs la neu pot presentar serioses dificultats i requereix d’esquís o grampons i piolet. Terreny de forts vents i de canvis sobtats de temps. A l’estiu pot fer molta calor, però en pocs minuts muntar-se una gran tempesta. Amb boira i vent no és pas gens recomanable fer l’excursió.

PUNTS D’INTERÉS.
La ruta és molt transitada i de poc interès, de totes maneres, des del cim tenim vistes molt bones que cap al sud permeten veure a tocar, la serralada de Conivella i la Cavallera. Més enllà totes les serres de la serralada Transversal i més al fons el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat. A la vall, Ribas, Campdevànol i Ripoll. A ponent podem veure serralades com Ensija, Pedraforca, Tossa, Puigllançada, Moixeró o Cadí. Cap el nord la clotada de la Cerdanya i tots els cims dels Pirineus axials orientals, des de la Pica d’Estats, muntanyes d’Andorra i Cerdanya, fins el Carlit. A llevant les muntanyes de Núria tancades pels Torrenueles i Balandrau i les de la vall del Riu Ter i Canigó.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és dur, molt extrem, amb canvis molt sobtats. El vent del nord anomenat torb sovinteja a l'hivern. La neu acumula gruixos importants i hi ha molts anys que aguanta des del mes de novembre fins a primers de juny. A l’estiu s’hi poden desenvolupar tempestes i tronades. La vegetació es limita a l'herba de prat i a primavera a les flors de muntanya, encara que aquesta floració no és pas gens variada.

EQUIPAMENT
L'excursió no presenta cap dificultat, encara que no és pas recomanable fer-la amb “wambes”. És bo dur motxilla, roba d’abric i roba que aturi el vent, gorra o barret, crema solar, ulleres, tot l’any. A l’hivern, a més convé abrigar-se fort. No trobarem aigua pel camí, per això és aconsellable de dur-ne.

Barcelona a 1 de juliol de 2006