Aquest cim es troba situat a la serralada del mateix nom i juntament amb la serra de la Demanda formen els contraforts septentrionals del sistema Ibèric peninsular. La serra allargassada de ponent a llevant la conformen diversos pics entre els que destaquen a més de l’Urbión, el Tres Províncias de 2.049 m. (Burgos, Logronyo i Sòria), el Camperón de 2.093 i el Penyes Clares de 2.166. La serra també separa les valls del Duero i de l’Ebre i ho fa al sud, pel mateix Duero i al nord, a través del riu Najerilla i la riera d’Urbión.

SISTEMA IBÈRIC PENINSULAR
El Urbión té diferents vies d’accés, la més popular és la de la banda de llevant que puja per la Laguna Negra des del poble de Vinuessa. Aquesta ruta és molt turística i està normalment farcida de gent, així que hem escollit la que puja per Duruelo, vessant de ponent i que a banda de la poca gent que hi ha, et permet durant l’ascensió gaudir del naixement del riu Duero.
L’excursió és força interessant, molt fàcil i còmoda, per un terreny de conglomerats i gres, on les pedres adquireixen unes curioses i singulars formes degut a l’erosió del vent. Terreny de morfologia glacial poc consistent i de la que queden empremtes de petites morrenes glacials i petites llacunes situades en comes fetes en èpoques de glaciacions.

ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir cap a la localitat de Duruelo de la Sierra. Per fer-ho ens hem d'anar cap a la ciutat de Sòria i un cop arribats a aquesta vila, cal agafar la ronda de circumval•lació i desviar-nos per la carretera N-234 que porta a Salas de los Infantes i Burgos. Seguim aquesta carretera fins el poble de Abejar, on a mà dreta i desprès de passar una benzinera, ja veurem un trencall que du a Duruelo de la Sierra. Abans d’arribar a Abejar trobarem moltes indicacions de Pico Urbión i Laguna Negra. Hem de fer cas omís a les indicacions, doncs aquesta ruta no ens interessa.
Un cop a Duruelo i abans d’entrar al poble, a mà dreta, veurem una estreta carretera amb la indicació de Castroviejo i Fuente el Berro. Fem 6,5 quilòmetres d’aquesta carretera fins un trencall, on a l’esquerra se segueix cap a Castroviejo i a la dreta surt una pista que porta a Fuente el Berro. Seguim aquesta pista i en 500 metres. Trobem el Refugi de Fuente el Berro. Fem 2,6 quilometres més i arribem a un ampli aparcament, on deixem el vehicle.

RECORREGUT
Sortim de l’aparcament seguint una pista que ens porta a un refugi anomenat el Búnker i d’aquí en direcció llevant anem planers envoltant la muntanya per tal d’entrar a la vall del riu Duero, on en direcció més nord arribarem a un coll i d’aquí al cim

Les referències més importants del recorregut són:

0 minuts.- Aparcament (1.820 m). Sortim de l'aparcament seguint la pista forestal, ara gens practicable amb auto. Anem entre bosc de pi i en pujada i seguint les marques d’un G.R.
3 minuts.- Refugi el Búnker (1.850 m). A la nostra esquerra, d’aspecte sinistre, quadrat i de formigó pintat de verd clar. Pal indicador del cim que seguim per camí ampla, planells amb alguna petita baixada i pujada. Seguim per entre bosc el G.R. fins una petita clariana.
15 minuts.- Desviació (1.870 m). En aquesta clariana deixem l’ample camí planer que marxa de front i enfilem un corriol que surt a l’esquerra i va pel mig del prat. No deixem el G.R. i comencem a trobar fites. Tornem a entrar al bosc, anem de flanc per la muntanya, fem algun pendent i majorment anem planers o en suau pujada.
25 minuts.- Drecera (1.950 m). Quan el bosc minva, trobem a mà esquerra un camí indicat amb una fita que fa la mateixa ruta, però un pèl més alta. Deixem aquest camí de l’esquerra i seguim de front pel que marca el G.R. Fem una lleugera baixada i de seguit per camí planer o en suau pujada anem voltant la muntanya per tal d’entrar a la vall del riu Duero, que resta a la nostra dreta. Ara s’han acabat els arbres i la vegetació està composta de bruguerola i algun ginebró. Poc desprès de passar un pla ens acostem al riu i en un pujant enllacem amb el camí esmentat.
50 minuts.- Enllaç. (2.070 m). De la nostra esquerra arriba aquest camí i el seguim cap a la dreta. Compte a la tornada en desviar-nos. Seguim en suau pujada per pastures.
1 hora.- Naixement del riu Duero (2.140 m). Aquí, al naixement, el riu no va gaire gras, un rajolí d’aigua surt de sota una pedra. Seguim el G.R. cap a un ampli coll per pastures, flanquejats per unes penyes força curioses que hi ha a l’esquerra i des de on ja es pot veure el cim. Poc abans d’arribar al coll ens podem decantar cap a l’esquerra per anar a buscar una gran pedra foradada.
1 hora i 15 minuts.- Portillo arenoso (2.190 m). Arribem a la carena i a una mena de coll amb aquest nom. A la mateixa carena hi ha aquesta roca amb un forat i un petit altar amb una creu de ferro. El camí segueix pel costat de la carena, ara més direcció nord i s’enfila per pedres fins el mateix cim
1 hora i 25 minuts.- Pic d’Urbión. (2.229 m). Format per un conjunt de roques on entremig hi ha un petit pla. Llibre de registre, vèrtex geodèsic, un Sant Crist i un pal de ferro.
La baixada la farem desfent el camí d’anada.

HORARI
La pujada, sense comptar parades, es fa en 1 ½ hores i la baixada en poc menys d’ una.

DESNIVELL
El desnivell acumulat de l’excursió és d’uns 450 metres de pujada i altres 450 de baixada.

ÈPOCA
Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, llevat al pic de l'hivern quan la neu és abundosa, en aquesta època es requereix de material alpí.

PUNTS D’INTERÈS
Força interessant és la morfologia del terreny, així com les pinedes del seu entorn. Les vistes des del cim ens donen cap el nord la serra de la Demanda, la de San Millàn, la de San Lorenzo i vistes cap a la depressió de l’Ebre en la regió de La Rioja. En sota queden las lagunes de l’Urbión i més enllà l’embassament de Mansilla. A llevant distingim la sierra Cebollera i les planes de la “meseta soriana”. En sota la Laguna larga.
Al sud tenim més altiplà, el poble de Duruelo i la vall per on hem pujat. Ja a ponent veurem part de l'altiplà burgalès i els pics que conformen aquesta serra, Muñalva, Tres Provincias i Camperón.

CLIMA I VEGETACIÓ
Vegetació alpina continental, amb abundor de pi blanc o “albar” com diuen per aquell indret i força pastures barrejades amb brugueroles i ginebrons. El clima també és alpí continental, amb grans amplituds tèrmiques. A l'hivern hi ha molta neu que aguanta fins ben entrada la primavera. Calor angoixant a l’estiu i possibilitat alta de tempestes i tronades de tardes.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra, ulleres, crema solar, roba d’abric i protectora del vent, tot l’any. L’excursió es pot fer amb calçat tou. A l'hivern cal material alpí.