El Parc Eòlic de Montargull, amb 22 aerogeneradors i una potència instal·lada de 44 MW, és sens dubte una visita d’interès energètic i industrial. Es troba al terme municipal de Llorac i al costat del municipi de Rauric i malgrat ser a la Conca de Barberà, es dona el fet curiós que, en el seu interior i concretament entre dos aerogeneradors, es troba la frontera de tres demarcacions: Tarragona, Barcelona i Lleida.
Vàrem fer-hi una visita guiada el passat 17 de setembre i el supervisor del Parc, Jordi Miralles, ens va explicar àmpliament les condicions que ha de tenir la ubicació d’un parc eòlic des del punt de vista econòmic, geogràfic i sostenible. Així com les dificultats en la construcció o manteniment. També els detalls del seu funcionament, posant-nos mesures assequibles com l’equivalència de l’energia generada amb l’abastiment de llars i com funciona un aerogenerador.
No cal dir, que en el grup hi havia força socis i sòcies que des d’un interès natural fins a un interès molt específic van fer preguntes i preguntes fins a tal punt que la saturació va arribar més aviat o més tard al conjunt de visitants. El nostre guia, en cap moment es va mostrar cansat, va ser amable, sabia del que parlava i, sobretot, estava encantat de tenir un públic tant atent i interessat.
A la part final de la visita, van poder entrar dins d’una torre en grups de 8 persones.
De lluny, per la carretera N-2 de Barcelona a Lleida i a l’altura de la Panadella, els aerogeneradors d’aquest parc semblen petits, però atenció a les següents dades: Cada aerogenerador té una base de 1.200 tones de formigó. Cada tram de la torre està unit per 140 cargols, d’una dimensió considerable cadascun. L’alçada de les torres és de 78 metres, què, sumat els 45 metres de la pala, gairebé farien l’alçada d’un edifici de 30 plantes. Cada aerogenerador té un pes d’unes 260 tones, l’equivalent al pes d’uns 240 cotxes utilitaris. De les quals, 150 tones corresponen al pes de la torre. Cadascuna de les pales té un pes de 6 tones.
Per rematar el matí vàrem visitar el poble abandonat de Montargull i l’església restaurada Sant Jaume de Montargull.
Teníem taula reservada al Racó d’en Ton. I per la tarda una visita guiada pel poble de Santa Coloma de Querat realitzada pel nostre company Angel Porras. Cal dir que tot el dia va estar atent i explicant-nos qualsevol racó o esment pertinent al lloc per on passàvem o passejàvem. “Un pou de ciència” en diria la meva mare.
Per acabar dir que si hi ha algú interessat en el powerpoint que ens van passar al Parc... en Joan Guiu us el pot fer arribar.
I jo, des d’un punt de vista humà i social voldria recomanar-vos una pel·lícula de netflix que he vist avui: El niño que domó el viento. dirigida per Chiwetel Ejiofor. Es una pel·lícula on un nen autodidacta de Malawi construeix una turbina i un molí de vent per salvar el seu poble de la fam.
Carme Capdevila (17/09/2024)
