Bona tarda companys i companyes pencaires.

He de endegar aquesta petita crònica demanant disculpes per l’estona, gairebé una hora, que us he fet esperar al Pkg. inferior de Castelladral.

Ja ho diu la dita: “molts cuiners fan malbé el brou” i en aquest cas el Road Book intern del copilot i el GPS del cotxe no estaven gens d’acord i ens ha portat a fer una senyora volta pel Solsonès…

Resumint, comencem a caminar a les deu hores agafant un corriol costa avall a la dreta del Pkg. 

No havien passat ni deu minuts que hem arribat a la primera fita del recorregut: la Balma Comaposada, just per sota del camí, on s’hi acosten tots menys jo i ara ho lamento un cop sentits els comentaris dels companys. 

Me n'he documentat una mica i puc dir-vos que és una Balma d’origen medieval que constava d’un espai per habitatge i altres pels ramats.

A l’exterior es conserva una estructura de planta circular, que podia ser un forn de pa, i una font que conserva la pica de pedra.

Passada la Balma caminem poc, entre uns 500 i 800 m, i ens trobem de patac davant de Can Filaborres, masia pairal ben conservada de pedra vista amb pedres cantoneres de considerables dimensions ben aplomades i on els artesans picapedrers devien de suar de valent per apilar-les.

Seguim una estoneta més costa avall tot enraonant de política, impostos de successions i finances… fins que arribem passats uns deu minuts o un quart d’hora a les tines i la casa de Can Reixes (en runes) on fem la primera foto grupal.

Fem camí una estoneta més i ens desviem uns cent metres a la dreta i

Quin ensurt!! En passar pel mig d’unes bales de palla m’he cregut que ja havíem arribat al restaurant….

Doncs no, anàvem a veure la tomba antropomòrfica de Vilamorós:

  • Tomba excavada a la roca, de 1,90 m de llargària, 0,50 m d’amplada i 0,35 m de fondària.
  • Data de 284 - 1492 dC (baix Imperi Romà fins a l’Edat Mitjana). Hi fem xerinola i en Lluís ens en fa la representació funerària mentre li fem fotos i s’ho mira embadalit el gosset negre, Nina penso que es diu. 

El camí ens porta cap a la Font de l’Arç tot travessant bancals de blat, ordi i civada… Donat que cap de nosaltres viu del conreu de cereals, discutim educadament de quin és quin… sembla talment que la cosa no resta aclarida i algú se n'enduu mostres per comprovacions posteriors amb els experts. 

Fa de molt bon caminar envoltats arreu per l’esclat de la primavera, amb verds intensos contraposats amb les rüelles i sempre sota l’aixopluc que ens dona Montserrat en la llunyania… 

Arribats en aquest indret, uns quants, els més valents, pugen al Cim dels Olivers i la majoria continuem per la pista més planera per retrobar-nos tots, just abans d’arribar al Pàrquing de la Pallissa de Castelladral…

Agafem els cotxes i conduïm no gaires Km. fins a l’ermita de Sant Cugat del Racó:

  • Arreu gaudim sempre de la tranquil·litat i silenci, només trencat pel cant de les mallerengues, caderneres i d’altres ocells.
  • L'Església de Sant Cugat del Racó o d’Alou apareix documentada el 925 quan el comte Miró de Cerdanya féu testament, i la cedí, entre altres deixes, al monestir de Sta. Mª de Ripoll.
  • L’església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades.
  • Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó.
  • Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada.

Paga la pena de visitar-la, tot i que no poguérem accedir a l’interior. 

Per a mi personalment ha estat una caminada senzilla, de bon fer i molt reconfortant…

El meu agraïment a l’organitzador dels Dimecres al Sol.

Joan Guiu (19/05/2021)

Balma de Comaposada

Can Filaborres

Tot el Grup

La tomba antropomòrfica

Els camps de cereals

Caminant amb Montserrat al fons

Sant Cugat del Racó

Altres