Hola a tots i totes !!

Una vegada més hem hagut de suspendre una sortida (i van. . .) com les d'abans i, a correcuita, substituir-la per una altre que estigui d'acord amb la "reglamentació" actual, al meu parer precipitada, perquè els polítics ja no saben què fer. Sort que tenim un president que és un "tot terreny" i amb recursos per fer, en dos o tres dies, una nova proposta. I va ser més distreta del que em pensava. 

Aquesta serralada, tan a prop nostre i tan desconeguda per molta gent, dona molt de si. Té racons inèdits normalment amagats a obagues i torrenteres on hi ha caminets poc visibles que, si no te'ls coneixes, no t'hi fiques per por de perdre't. De sobte, te n'adones que passes per llocs que podries situar-los lluny de Barcelona quan realment estan a quatre passos de la gran ciutat. Per a mi és una sensació única.

Perdoneu si no us dic gaires llocs concrets però, en aquest moment, només recordo que vam aparcar els cotxes en una explanada a pocs metres de la carretera de Cerdanyola i a uns quants metres més del restaurant "Casa Juaco", on després hi vam dinar la mar de bé. Seguidament vam començar a baixar per un camí de ferradura fins arribar a la masia de Can Valldaura, també anomenada "Palau reial de Valldaura", construïda a mitjans del segle XIX amb les pedres aprofitades de les restes que hi havia allà mateix del Palau dels reis d'Aragó i que va ser l’origen de la comunitat cistercenca de monjos que va fundar el monestir de Santes Creus. Si voleu més informació d'aquesta història us recomano buscar "Can Valldaura" per Google.

També ens vam fixar que hi havia moltes feixes abandonades fetes de maó i que les deurien construir en els dominis de Can Valldaura per aprofitar el terreny i llaurar la terra. Per això deurien talar una gran quantitat d'arbres autòctons (i que ara els trobem a faltar) per poder fer aquestes terres més rendibles.

Bé, sense voler allargar-me més us diré que a "Casa Juaco" vam passar una bona estona dinant, comentant i confessant coses personals i "instransferibles" que, tot rient, ens van ajudar a passar el temps i les bones sensacions que ens va deixar l'excursió i la bona companyia.

Fins la propera !!

Lluís Tarruella (14/04/2021) 

Entrebancs al camí

Prop del Portell de Valldaura

Feixes amb parets de maó

Envoltats de verdor

Altres