Sortim de Barcelona i Puigcerdà en cotxe. Els de Barcelona, ens trobem al Celler d’en Cavallé, a Sant Gregori, on esmorzem. Allà ens trobem amb la grata sorpresa de que l’Albert i la Maria Antònia ens han vingut a veure. Molta alegria, ja que alguns feia temps que no ens veiem. En acabat, posem al Google Maps la localització del punt de trobada amb en Pere i en Jaume, que venen de Puigcerdà.
Passem per Canet d’Adri, un indret preciós que ens deixa bocabadats. En un punt de la carretera, el Sr. Google ens diu que hem d’agafar una pista. Estranyesa. Una pista ? si, una pista. Bé doncs som-hi. Sembla practicable per a turismes. Anem tirant, fins que arriba un punt on els turismes diuen que ja n’hi ha prou, que la pista es posa molt per sobre de les seves prestacions.
A partir d’aquí, uns i unes continuen a peu, i els afortunats que van en 4x4, continuen en cotxe. Mentre pugem a peu, en Joan, amb el seu 4x4, baixa i recull a alguns caminaires, que agraeixen la bona obra. Després d’aquesta mala jugada del Sr. Google Maps, acabem arribant tots i totes al Pla de Martí, on ens trobem amb la delegació de Puigcerdà. Aquí comença l’excursió “oficial”, ja que alguns i algunes, ja porten 4 km a les cames. Sota el guiatge d’en Pere, comencem a baixar suaument, fins al Roc Barret, una gran roca plana, que s’aguanta sobre una pedra més petita.
Continuem, ara pujant, entre alzinars, fins al Santuari de Santa Maria de Rocacorba. Les vistes són espectaculars: Banyoles i l’estany, el Mont, Cap de Creus, i tot el Pirineu Oriental....Com que ja és l’hora, ens acomodem en una escalinata assolellada, i fem un mos. Algú també aprofita l’aturada, per fer una becaineta. Ja ben alimentats, i recuperats del fred, comencem la pujada cap a l’objectiu de la sortida, el Puigsou. En poca estona arribem fins on es pot arribar, ja que el cim pròpiament dit està encerclat per unes tanques de reixa metàl·lica, que protegeixen unes antenes de telecomunicacions.
Allà observem que la placa del Centenari està en perfectes condicions, i aprofitem per a fer-nos una bonica foto de grup. Assolit l’objectiu, ja no ens queda més que retornar als cotxes.
El camí de baixada, diferent del de pujada, és força dret i emboscat, i cal anar amb molt de compte, per a no patinar i fer un "estropici". Després el camí ja s’aplana més, i en poca estona ja arribem de nou al Pla de Martí, on hi ha una part dels cotxes. Allà, gaudim d’un glopet de limoncello, ofert per la Maria Jesús, i els que anaven amb els turismes, continuen uns kilòmetres més fins als trovar-los.
Ha estat una bonica excursió, amb força fred, però amb un sol agraït, i una companyia immillorable.
Jordi Secall (25/01/2023)
