Aquest "dimecres al sol" ens ha permès de conèixer els voltants del poble de Pontons en una ruta per paratges ben bonics i unes ermites situades en indrets espectaculars.

Ens trobem a l'Agrupa 10 persones i repartits en dos cotxes, marxem cap a Torrelles de Foix, on parem a esmorzar. Al bar hi trobem en Lluís que hi ha anat amb moto i que, a base de cafès amb llet, s'intenta recuperar del fred que ha passat.

Ja amb la panxa plena, seguim ruta fins a Pontons, molt proper, on aparquem els vehicles i a quarts d'onze (com els senyors) comencem la nostra caminada.

Just a la sortida del poble trobem el cartell indicador per anar cap a Sant Joan de la Muntanya, el nostre primer objectiu. Anem pujant primer per un camí bastant ample, a estones amb força pujada i d'altres més planer, fins arribar a la carena, on per una estona sortim del bosc i eixamplem la visió amb unes vinyes en primer terme.

Més o menys planejant anem fent, fins a arribar a Sant Joan de la Muntanya, que ens apareix de sobte. S'hi arriba per una zona plana, que no deixa endevinar que en realitat l'edifici està penjat en una zona rocosa, que domina la vall per on transcorre la Riera de Pontons. Aviat però ens en fem el càrrec, a l'apropar-nos a l'absis.

Per continuar, cal pujar uns altíssims graons que volten l'ermita per la dreta per poder arribar a la porta d'entrada (tancada) i a un petit mirador sobre la vall, amb Montserrat al fons. A les cingleres de l'altre costat de la vall, sorprèn la penjada ermita de Sant Salvador, on hem d'anar seguint la ruta.

Després de fer fotos i admirar les vistes, emprenem la baixada, que comença amb fort pendent, que més avall es va suavitzant. Passem vora unes granges i arribem al fons de la vall, on creuem la carretera per on hem arribat a Pontons, i prenem un trencall que baixa a creuar la riera i porta a la gran casa de colònies de Penyafort.

Hi passem per davant i seguim per un camí-pista cimentat, que al cap de poc cal deixar, per seguir un tros més planer, fins que trobem un trencall que indica "St. Salvador". Aquí sí que no s'hi van matar gaire a pensar el camí: recte i amunt, sense manies. La pujada és de les que es recorden, i en alguns punts ens cal ajudar-nos amb les mans i/o alguna arrel providencial.

Poc a por i amb mes o menys esbufecs, tots anem fent cap a l'ermita. Es tracta d'una construcció molt curiosa, adossada completament a la paret de roca i amb unes arcades a les parts baixes. L'entrada, sense porta, queda a cantó contrari de per on s'arriba i queda penjada a la roca. Per poder-hi accedir, cal fer un parell de passos grimpant, que només s'anima a fer en Lluís. Descansem una mica i fem quatre fotos, abans d'emprendre el camí de tornada cap al poble, que va baixant suaument resseguint la carena. Passem pel costat del Roc de la Senyera, on hi oneja una estelada i veiem als nostres peus la casa de Penyafort, per on hem passat abans.

Anem baixant fins a a arribar a un camí cimentat, que va per una banda a Pontons i per l'altra a la casa de Penyafort. Els xofers ofereixen la possibilitat, si algú ho vol, d'anar fins la casa de colònies, més propera i que ens recullin amb els cotxes. Ens hi apuntem quatre, que ja en tenim prou per avui...

Malgrat tot, el camí fins a la casa s'ens fa més llarg del que esperàvem i un pèl pesat al ser tota l'estona de ciment. Però tot arriba i després de passar per la casa fem cap a la cruïlla de la carretera on busquem un punt amb sol, per esperar els companys.

Aviat arriben, i cap a Torrelles falta gent, a dinar. Ho fem al mateix bar on hem esmorzat i gaudim d'un àpat sorprenentment bo i barat. Un fantàstic final per aquest dia tan ben aprofitat.

Fins la propera!

15/01/2020    Rosa Maria Soler