Aquesta vegada havíem decidit anar a visitar unes cavitats situades a la comarca de la Marina Alta (País Valencià)  de les que, des de ja feia força temps, teníem informació guardada a la carpeta de “pendents”.

Així doncs, el divendres  7 de febrer sortim en Jordi, en Miquel, la Rosa i jo mateix en direcció a Oliva des de on després de dinar, instal·lar-nos en un càmping i seleccionar el material que preveiem necessitar, ens dirigim a Vall d’Ebo, i gràcies a la utilització del  G.P.S., trobem sense dificultats el primer dels avencs que tenim previst explorar.

Es tracta de l’Avenc del Pla d’Alcalà de 78 mts. de profunditat, i que està format bàsicament per un sol pou amb sengles replans situats a -50, -55, - i -65 mts. respectivament. Aquest pou, que té la boca estreta,  guanya de seguida en  amplada, i el seu diàmetre arriba en alguns punts a assolir els 6 o 7 mts.

La primera exploració d’aquesta cavitat va ser duta a terme per 4 espeleòlegs  valencians durant el mes de gener de 1962 i segons les cròniques publicades aquell any, escrites lògicament amb l’estil descriptiu característic de l’època, aquest esdeveniment “fué todo un alarde de destreza técnica i arrojo”.

Invertim tres hores llargues en la exploració de l’avenc i   quan sortim ja es  fosc. Passem per Pego, decidim que ens mereixem una cervesa i per tant fem la corresponent parada. Quan arribem al càmping, la resta del grup, la Yolanda, en Xavi i en Miguel, que han sortit de Barcelona aquesta tarda  acaben d’arribar.

El dissabte tenim previst dividir-nos en dos grups o equips, instal·lar i explorar cada un d’ells una cavitat diferent, sortir sense treure les cordes i tot seguit canviar d’avenc i procedir a la seva visita i desinstal·lació. 

Com que pensem que la primera exploració de cada grup pot acabar cap al migdia, i tenint en compte que la distància que separa les dues boques és relativament curta (uns 500 mts.), acordem dinar tots junts en acabar aquesta primera activitat. Així doncs, mentre l’equip I format per en Miquel, en Jordi, en Miguel i en Toni ens dirigim a l’avenc del Mig,  l’equip II amb la Rosa, la Yolanda i en Xavi comença a preparar-se per anar a l’avenc Ample.

La localització de l’Avenc del Mig, gràcies a la informació que portem i també a que les mides de la seva boca  fan que es vegi de lluny, no presenta tampoc cap dificultat, i en poc més de cinc minuts ens plantem davant del forat d’accés.

Aquesta cavitat té 107 mts. de profunditat. Comença amb un gran pou de 80 mts. de desnivell i d’un diàmetre que oscil·la entre els 8 i els 20 mts.. L’equipem  amb una corda   que fraccionem en tres trams, la qual cosa permet agilitzar el descens però sobre tot la pujada, en permetre que no sigui necessari esperar a que el company que et precedeix, hagi pujat tot el pou per començar l’ascens, si no que n’hi ha prou en que hagi superat el primer fraccionament.

Un cop arribats al fons d’aquesta vertical una petita rampa i un curt ressalt, ens situen davant de la capçalera del segon i darrer pou de l’avenc. Té 12 mts. i en el seu fons on s’acaba la cavitat, ens espera un solitari rat-penat negre que hiberna, penjat d’una paret de concreció blanca, oferint un vistós contrast que dóna al fotògraf del grup, la possibilitat d’obtenir unes boniques instantànies.

Aquest avenc va ser explorat per primera vegada l’any 1953, per membres de la secció d’espeleologia del C.E. d’Alcoi , realitzant-se la corresponent topografia el 1961.

La pujada del pou principal és feixuga, i malgrat que ens la prenem amb calma ens fa esbufegar de valent. No obstant, poc a poc anem sortint a l’exterior on ja ens esperen la Rosa, la Yolanda i en Xavi.

Comencem a tenir gana, i tal  com havíem quedat dinem plegats. En acabar, mentre els nostres companys es dirigeixen a l’avenc del Mig del que acabem de sortir, nosaltres anem al que ells han instal·lat i visitat aquest mati.

Es tracta de l’avenc Ample, que tot i que és conegut des de temps immemorials pels habitants de la comarca, no va ser explorat fins el 16 de novembre de 1952, aixecant-se la primera topografia l’any 1981. L’any 2001 espeleòlegs del C.E. de Gandia descobreixen una estreta gatera, penjada uns 5 mts. per damunt de la base del pou que dóna pas a una sala profusament guarnida amb una gran quantitat de formacions litogèniques de tot tipus, petits llacs d’aigua cristal·lina i zones del terra completament llises que donen la sensació de ser autèntiques pistes de gel.

El seu pou principal que té 50 mts de fondària, és realment espectacular per la seva amplada, (25 mts.), la qual cosa fa que la llum de l’exterior arribi perfectament a la base , i això permet que hi creixin molses i diferents tipus de vegetació. Un cop davallada aquesta vertical intentem forçar la gatera, però la seva estretor és selectiva i no tothom ho aconsegueix.

Sortim a l’exterior desinstal·lant la corda, i anem a trobar-nos amb els amics de l’altre equip que ja comencen a sortir de l’avenc del Mig. Les seves cares denoten un cert  grau de cansament, però també de satisfacció pel desenvolupament d’aquesta agradable jornada, que acabem amb una visita i un merescut sopar al poble de Pego.

L’endemà toca deixar el càmping i tornar a casa, però desviant-nos una mica del nostre camí, aprofitem per fer la darrera activitat, d’aquest cap de setmana. Es tracta de l’avenc del Palmeral, situat just al voral de la carretera que uneix el poble de Tous amb la tristament cèlebre  presa del mateix nom. Al voltant de la boca d’aquest avenc, han construït una mena de barana d’obra per tal d’evitar possibles accidents, que fa que tingui un curiós aspecte.

Es tracta d’una sola vertical que en arribar a -15 mts. es divideix en dos pous, que segueixen paral·lels fins assolir la profunditat de 45 mts. Aquí descobrim un bonic racó recobert completament amb concreció estalagmítica, que ofereix una altra vegada la oportunitat de fer nombroses fotografies.

Amb l’exploració d’aquest darrera cavitat i el dinar prop de la seva boca, donem per acabada l’activitat d’aquest intens cap de setmana dedicat a l’espeleologia i iniciem el viatge de retorn, el qual aprofitem per començar a parlar de properes sortides.

Antoni Rocias (07-09/02/2020)