En finalitzar exitosament la Xª edició de La Ribalera el 2023, la comissió organitzadora va decidir fer un pas al costat, ja que portava 12 anys preparant les “ribaleres”. En la reunió de voluntaris semblava que no hi hauria continuïtat, però passats uns pocs mesos va sorgir un nou equip disposat a tirar endavant La Ribalera. En paraules d’en Roger “això no es pot perdre”.
Doncs sÍ, un equip força més jove format majoritàriament per antics monitors de l’Agrupa: Bernat (l’home tranquil), Roger, David, Anna, Andrea, Pau, Jordi, Gemma, Tomàs, Amat, Joan.....i acompanyats de membres del Grup Jove, agafa el relleu i es compromet a organitzar La Ribalera 2024. Val a dir que en Peinado, membre veterà a la comissió, s’incorpora com un “jove” més. Vist com va el plantejament, la Junta, com no pot ser d’altra manera, ho recolza deixant de banda els dubtes inicials.
Hi ha canvis, cosa normal amb el canvi generacional i a mida que la cosa agafa forma, l’entusiasme s’encomana. Els voluntaris no fallen i són incorporats a les seves tasques. Les novetats són ben acollides: millor tecnologia en llegir els dorsals suprimint el paper, samarretes de material sostenible, barra de bar a la plaça, festa i música a la tarda del dissabte, etc.
Aquesta vegada passo a ser només voluntari a l’igual que en Pere, en Francesc, la Carme, la Collado...... Indico que em posin on vulguin, i en Bernat em posa de nou a Coll de Màniga (ho has fet deu anys i ja saps com va....) Doncs som-hi. El diumenge al matí em deixen el Niva d’en Xavier Roca i cap a Coll de So com si anéssim amb una tanqueta (bon cotxe !!!). Arribats a Coll de So amb en Miquel Taverna, pare de la SIJ, pugem a Font Negra i al coll de Màniga.
La meteo no podia ser més bona. Van passant els corredors de la R-38 i tot seguit els de la R-23. Moltes cares conegudes i fins i tot abraçades i xoc de mans en retrobar-nos amb corredors d’altres edicions. Tots ells amb el somriure a la cara i amb agraïment per l’organització. En passar l’escombra de la R-23 tanquem el control. Anem bé de temps, així doncs en Miquel aprofita per pujar al Pic de Màniga ja que el dia s’ho mereix. Retornem a coll de So i a esperar ordres del que ens toca fer. Petits dubtes i problemes que “l’home tranquil” va solucionant des de Base Tírvia.
Agafem de nou el Niva i controlant la seva direcció “insistida” i les marxes (ara el dominem millor que a la pujada...) baixem a Tírvia. Gràcies Xavier !!
A Tírvia ja està pràcticament desmuntada la plaça (es nota la joventut) i baixem a les piscines a fer el dinar de voluntaris. Un dels millors moments de la jornada: bon menjar i beure, anècdotes, impressions, gresca i amb la satisfacció de veure que aquesta nova comissió organitzadora, ha portat de forma molt satisfactòria aquesta Ribalera 2024, amb variacions i incorporacions que la milloren. El llistó segueix ben alt.
Gràcies a tots: Comissió i voluntaris.
Pep Molinos (16/06/2024)
