|
|
|
TROBADA AL CIM
Quasi que em fa vergonya dir-ho, però no havia pujat encara al Balandrau, un dels cims més visitats de Catalunya. Pensava fer-ho amb raquetes, durant l'hivern, per Tregurà, que és una ruta una mica llarga, però fàcil.
Però el final d'any/segle/mil.leni va ser tràgic al Balandrau. Una tempesta extrema de neu va acabar amb la vida de nou persones, set de les quals baixaven del Balandrau. Només una de les persones que va fer l'ascensió va sobreviure. Gent experimentada i força preparada. Varen passar molts dies per trobar-los i una d'elles va restar tot l'hivern enterrada sota el cim.
|
 |
Vista del punt de la pista on es deixa el cotxe. Es veu la pista que segueix amunt, però tancada al transit.
|
|
 |
Vista del cim del Balandrau (a l'esquerra) i el coll (a la dreta) dels Tres Pics
|
|
Amb aquest panorama, se'm varen anar les ganas de fer el Balandrau a l'hivern. Però va arribar la primavera i amb força calor la neu va desaparèixer en pocs dies. Era el moment de fer el Balandrau. I més gent de l'Agrupa va pensar el mateix. Uns des del Serrat, jo des de Tregurà, que és més curt, per la pista, que sense neu fa que l'ascensió sigui mes fàcil que a l'hivern. I vàrem quedar en trobar-nos al cim.
La pista que parteix de Tregurà arriba molt amunt. Està en bones condicions i permet que aquest cim sigui accessible per qualsevol persona que camini un parell d'hores. Son només 500 m. de desnivell i el panorama recompensa sobradament l'esforç.
|
Després de deixar el cotxe a un punt de la pista d'on surt una altra pista tancada al tràfic, se segueix aquesta pista (vessant sud del Balandrau) fins el coll dels Tres Pics. Aquí se segueix cap a l'esquerra la carena que ens porta fins al cim. Tot molt fàcil i perdre's és quasi impossible.
No vaig arribar fins el coll i vaig pujar al dret per els pendents que porten quasi directament al cim. Així vaig fer més curt el camí i les cames varen traballar una mica més.
El cim del Balandrau, molt concorregut, té una vista formidable sobre tots els cims que conformen la Vall de Núria, Coma de Vaca i la Vall del Fresser. Des del cim s'escolta (i es veu) sense problemes el soroll del cremallera de Núria.
|
 |
Per la cresta E. que ve del Serrat, apareixen els quatre col.legues i davant un amic amb gos inclòs. Aquí es nota perfectament la nevadeta que va caure ahir.
|
|
 |
Foto ràpida al cim avans de que els núvols ens tapin del tot
|
|
La nit anterior havia nevat una mica per dalt i per la vessant Nort. Vaig esperar una hora dalt del cim, temps suficient per fer unes fotos abans que els núvols ho tapessin tot, fins que varen aparèixer els col.legues, quan ja pensava que de trobada al cim, res de res.
Jordi Pino i Kata, junt l'Albert i l'Anna Serra arrivaren com motos. Davant ve un amic d'ells amb al seu gos. Anna acabava de deixar les crosses i s' havia fet ¡1.300 m.! de desnivell. No res. Vist l'esforç va decidir fer el descens per Tregurà per tal de reduir una mica el càstig tan fort que suposava un descens tan llarg.
El descens, xerrant amb l'Anna es va fer curtíssim i força agradable mentre s'anava ennuvolant.
|
|
|
 |
L'Anna arriba al cim
|
|
 |
Ja hem deixat el cim molt lluny. Aquí es veu perfectament a la dreta el camí que porta al coll dels Tres Pics
|
|
 |
Vista des del cim del Balandrau. A l'esquerra, tapat per un núvol, el Puigmal. Es veu perfectament la pista de Fontalba. Sota el núvol de la dreta els dos Torroneules i a la dreta la vall de Coma de Vaca. Al mig de la foto i avall, la vall del Fresser.
|
|
