Imatge de mostra

Al Juliol 2006, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va fer una aposta per donar a conèixer el territori i les muntanyes del nostre país i així va néixer el repte dels 100 cims.
Es tracta de muntar, sense límits de temps i a partir d’aquesta data, als cims més emblemàtics de Catalunya,
repartits per totes les comarques del nostre país.

En aquest repte i participen afiliats de gaire bé totes les 350 Entitats que s’apleguen a la Federació i la nostra Agrupació també hi participa, a través de dos socis que ja han completat aquesta fita.
De fet, la F.E.E.C. ha escollit 176 cims corresponents a les 41 comarques de la Catalunya sud, 4 comarques de la nord, només ha faltat la Fenolleda, més l'estat Andorrà. D’aquests pics cal fer-ne 100, amb mitjans que no siguin mecànics.
Aquests socis decidiren començar el repte al gener del 2008, si bé quan ho iniciaren, ja tenien fets, sense proposar-s’ho, una vintena de cims des de Juliol de 2006. O sigui, han fet els 80 cims que els hi faltaven amb un període de 16 mesos.
Ara només falta registrar-los i per això, ells o qualsevol persona que vulgui fer-los, ha d’entrar a la Web de la Federació i anotar la data i el nom del cim en un lloc de registre. També ha d’imprimir-se un full que hi ha a la mateixa Web i, amb les mateixes dades, ha de presentar-lo al President de l’Agrupació per tal de que el signi. Després s’envia a la Federació que el valida.

En una breu entrevista feta per l’editorial del Butlletí, ens han manifestat

Pregunta: Com us decidireu a fer això dels 100 cims?
Resposta: Home, veuràs, un dia ens estàvem mirant la relació de cims i ens adonàrem que, malgrat que fa molt de temps que ens arrosseguem per les muntanyes, n’hi havia un munt que no coneixíem, alguns pas els havíem sentit anomenar. Això ens va fer pensar que poc sabíem de l’orografia del país; així que decidírem emprendre el repte i conèixer millor la nostra terra, fent-ho per un mètode força interessant i molt agradable per nosaltres. Pujant muntanyes!

I ho heu aconseguit?
Creiem que sí. L’experiència ha estat molt interessant i ens hem emportat grans sorpreses, positives i negatives. Des de cims que no ens podíem creure lo ferms que són, fins a d'altres que realment millor hagués estat quedar-se a casa. Però en conjunt, molt bé, fins i tot aquest cims menys interessants ens han fet conèixer el seu entorn, els indrets, les viles, la vegetació, els monuments, etc.. No et pots pas imaginar la gran riquesa que té el nostre país.
Dels 176 cims que la FEEC oferia pujar quins heu escollit preferentment?
Bé, hem procurat fugir de grans cims que ja coneixíem. Pràcticament no hem fet res dels Pirineus Centrals. Hem fet els que podríem dir són més modestos i pas coneixíem. Alguns per força els hem hagut de repetir; si no, no arribem a 100.

Heu aconseguit fer cims de totes les comarques?
Doncs no hem pogut fer cap cim de les comarques de la Fenolleda, degut a que no n'hi havia cap de seleccionat. On si n’hi havia i no s’ha escaigut bé d’anar-hi, és a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Capcir i el Rosselló, aquesta darrera per mandra, doncs l’únic cim que hi havia, era el Montolier de Perellós i resta força lluny, doncs fa frontera amb Occitània.

I com heu escollit els itineraris ?
No hem tingut cap problema amb els que ja coneixíem; ara bé, la resta ens hem buscat la vida a través de mapes i procurant-nos el millor camí. Això és paga i algun cop hem fracassat en algun cim, però millor així, que no pas cercar alguna ressenya a Internet. Aquestes no solen ser molt descriptives, més que camins hi explica qui hi ha anat, el temps que feia, lo bé que s’ho han passat, la botifarrada que s’han menjat i més coses que no aporten res a la ruta. Algun cop ho hem provat amb las ressenyes que la Federació va penjant a la Web, però tampoc són gaire precises, s’obliden trencants i poc s’ajusten al terreny.

Nomeneu-me alguns dels cims que considereu millors i alguns del pitjors.
Bé el terme millor o pitjor va molt en funció a la nostra percepció de la ruta i de l’entorn. A nosaltres no ens agrada gens anar per pistes o carreteres i tampoc trobar-te dalt del cim torres, antenes o edificacions. En aquest sentit, hi ha cims com el Puig-sou que tot és carretera i a dalt ja no hi cap, ni més ciment, ni més ferros. És decebedor, com ho és també, per exemple, el turó de Bellver a Collsuspina, un cim que més que pic, és un amorriador de bestiar. En resum et diríem que per nosaltres tots han estat força interessants i potser els més decebedors han estat els que es troben dins dels parcs naturals del voltants de Barcelona, com Garraf, Collcerola, Marina, etc.

Sorprèn això, no ?
Sí, força, a nosaltres també, encara que pensant-ho bé, s’ha de reconèixer que són muntanyes que reben una forta pressió humana i també que l’Administració en protegir un terreny, normalment el farceix de pistes forestals i indicadors. Això comporta una aglomeració de gossos, turistes, caçadors, motos, quads i etcèteres. Això vol dir, papers, llaunes, brossa, plantes intrusives, sorolls, etcètera, i només amb la fressa que hi ha, és impossible que hi arreli qualsevol tipus de bestiar. Hem dit parcs propers Barcelona, però pel que fa al trial, a gaire bé tots els parcs o espais naturals els hem trobat. Sembla que ho incentivin.

Tècnicament, ha estat molt difícil?
Cap dificultat, algun dels pics que hem fet pot presentar problemes de desnivell per la gent que no camina gaire, però si algú s’anima a fer-los, que sàpiga que hi ha cims per tots els gustos i nivells. De fet, hi ha més de 100 cims que són fàcils i de curta durada, a l’abast de tothom. Pensa que hi ha pics des de 35 metres d’alçada com el Turó de Montgat i en total els cims que no superen els 1000 metres són 72. Fins a 1500 metres, n’hi ha 111.
Alguna recomanació a qui vulgui fer els 100 cims?
Nosaltres en donaríem dues. Primera molta paciència quan veus lo llarg que es va fent l'arribar al número 100 i segona que duguin uns bons mapes, sobretot de carreteres, doncs les indicacions que trobes arreu del país són molt deficients o simplement no hi són. Fins i tot hi ha algun poble important que ni tant sols té rètol a la entrada.

Teniu alguna anècdota?
Hi ha força anècdotes després de tants cims, ara bé nosaltres ens quedaríem amb dues, una és el cim que vàrem errar i l’altre el cim que no varem fer.
El que varem errar va ser el dels Munts a Osona. Veure’l a la llista i ràpid cap a Vilanova de Sau. En tornar a casa satisfets i voler anotar-lo com a fet ens adonàrem que el cim que demanaven era el de Nostra Senyora dels Munts al Lluçanès dins també de la comarca d’Osona. Apa,a tornar-hi i fer-lo.
El cim que no arribàrem a fer és el Puigsou. Després d’una mamada de carretera asfaltada, ens adonàrem que el vèrtex geodèsic i el propi cim tenia unes edificacions de telefònica i estava tot envoltat d’una sòlida tanca metàl•lica d’uns 3 metres. Prou voltarem la tanca per trobar-hi algun forat, però va ser negatiu i entre la dificultat de remuntar la tanca com a delinqüents, la càmera de video-vigilància i uns turistes arribats amb cotxe que no ens miraven amb bons ulls, ens van fer desistir d’arribar fins el mateix vèrtex.

Algun nou projecte?
Res de concret, però sí ens agradaria completar la llista dels 176 cims de la Federació, si més no aquells que encara no hem fet mai. I.... encara ens en queden.

Alguna cosa que us agradaria afegir?
Oi tant, que tothom que pugui vagi fent aquests cims, coneixerà el país. De mica en mica, no hi ha pas pressa, si vas molt ràpit et trobes, com ja ens ha passat, que en barreges alguns. Sort de les fotografies que ajuden a situar-te, encara que s’ha de tenir un bon magatzem a l’ordinador, doncs al final en guardes un fotimer. Bona sort i bons 100 cims.

Imatge de mostra

Altres