Molt probablement, aquest nom no us digui res. Tot i estar situat en un territori que conec bastant, tampoc en tenia notícia. Fa uns mesos, mirant el Twitter de la Plataforma Salvem Salau, vaig veure aquesta foto:
En no reconèixer el cim, i atret per la seva majestuositat, els vaig preguntar quin era. Em van dir que el Pic de Gel, ubicat al SE del Port de Salau. Captivat per la seva majestuositat, em vaig marcar l’objectiu de pujar-hi aquest estiu.
I el dia 4 de juliol, va ser el dia.
Deixo el cotxe a l’aparcament del Refugi del Fornet (1.370 m), uns pocs kilòmetres de pista asfaltada, passat Alós d’Isil i en direcció Montgarri. Comença l’excursió seguint la pista de terra, fins que passats uns 750 m, a la dreta agafarem un trencall ben senyalitzat. Seguint les marques del GR, creuem el torrent del Port de Salau, i, uns 30 minuts després de sortir, arribem a un prat més o menys pla (1.510 m), on trobem un camí que baixa suaument al torrent. No l’hem d’agafar, sinó pujar pel prat en direcció NE/E. No hem de perdre les marques del GR i les fites, i anar sempre pel vessant dret del torrent, sense baixar-hi. En unes 2 h 15 minuts, i per un camí exempt de dificultats remarcables, arribarem al Port de Salau (2.085 m).
Fa una sensació estranya resseguir el camí que fa 80 anys, i en ple hivern, van emprendre centenars de persones, de totes les edats, fugint de la repressió franquista, camí de França. Un pocs anys després, es va repetir la història, en sentit invers. Moltes persones van passar per aquest port, fugint de la barbàrie nazi. Encara s’hi poden veure restes de construccions de principis del segle XX, que s’utilitzaven en la indústria de la fusta i comunicaven amb l’Ariège per mitjà de telefèrics. Encara es poden trobar restes de ferralla i cables en molts llocs.
Sembla que no aprenem, i ara aquesta vall torna a estar amenaçada per un projecte d’extracció minera que, de tirar endavant, podria canviar la fesomia d’aquest bell indret, al marge de la previsible contaminació de la Noguera Pallaresa i dels terrenys dels voltants.
Des del port, anirem cap al SE, per un camí evident. Tanmateix, fins molt a la vora del cim, a la cota 2.350 aproximadament, no enfilarem la carena pròpiament dita, ja que és millor anar vorejant-la per sota, pel vessant pallarès. Així estalviem pujades i baixades, i fem un camí en pujada sostinguda. Quan veiem que no hi més remei que enfilar-se a la carena, tindrem davant la carena somital del Pic de Gel. Sembla que sigui molt dreta i difícil. Certament és dreta, però amb les degudes precaucions, es va fent sense grans dificultats.
En general, tot l’itinerari des del Port de Salau, requereix d’atenció, cosa que fa que només sigui recomanable per a persones amb experiència en terrenys costeruts i amb pendents pronunciats.
Després d’1 h 30 minuts aproximadament, arribem al Pic de Gel (2.499 m). Malgrat la seva altura modesta, la vista que té és espectacular, ja que no té cap dels “gegants” de la zona a prop. De sud a nord podem veure, entre d’altres, el Pui de Linya, Monastero, Peguera, Lo Tèsol, la vall de Cabanes, Bassiero, el Pui de la Bonaigua, Bessiberris, Aneto, Pic de Quenca, Posets, la Roca Blanca, Mauberme, Barlonguera, Clavera, Mont Valier, i tota la carenada que ens vé d’Aulà. I cap a l’est, Montroig, Sotllo, la Pica....Paga la pena dedicar-hi una estona.
Ja no ens queda més que tornar per on hem vingut, això si, amb molta atenció a la baixada del Pic de Gel, ja que hi ha alguns pocs llocs una mica exposats. El temps de tornada al Port de Salau, serà gairebé el mateix que per la pujada, i el retorn del Port fins al Refugi del Fornet, el podrem fer en 1 h 30 minuts aproximadament. Tots aquests horaris son efectius, sense comptar aturades.
La cartografia recomanada és el nou mapa de l’Alpina “Valls d’Àneu”, tot i que en lloc de Pic de Gel l’anomena Pic de Colada.
Jordi Secall Arnal
