Bentornats de les vacances d’estiu, anem recuperant l’agenda laboral o acadèmica, i reprenem també l’agenda de les diverses seccions de l’Agrupa. La primera proposta de la SEAM és molt suculenta, amb l’ascensió al Gran Encantat (2.748 m), per la canal central.

Així que ens ajuntem 8 consocis (Yolanda, Xavi, Miquel, Jordi, Roger, Bernat, Pere i Pere) i ens trobem per sopar al refugi Ernest Mallafré dissabte al vespre, al peu de la muntanya que visitarem l’endemà. L’aproximació al refugi resulta pesada, doncs cauen forts aiguats per tot el territori, i no ens escapem d’una bona remullada. Assequem l’equipament com podem davant de l’estufa de llenya, fem una mica de sobretaula i ens posem a dormir puntualment.

El diumenge s’aixeca assolellat i eixut, perfecte pel que anem a fer. Després d’esmorzar i preparar motxilles, engeguem muntanya amunt. En poca estona ens plantem al començament de la canal, i comencem a veure la dificultat que ens espera. Tant és així, que en Jordi i en Miquel decideixen tornar enrere i anar a voltar per la zona de l’estany de Sant Maurici i el refugi d’Amitges.

La resta comencem a grimpar roca amunt. El terreny és ben sec i podem anar escalant una estona per roca, una estona per l’herba.

Al cap de poca estona, arribem a una zona on les roques de la canal són molt llises, probablement per l’acció de l’aigua i el gel d’una altra època. Aquí ens toca muntar per primera vegada una reunió i ajudar-nos d’una corda per superar aquest pas. Mentre els més coneixedors de la tècnica preparen la reunió, als altres ens sorprèn un isard que brinca ben a prop nostre. Suposo que l’isard encara riu de veure la nostra poca traça en el seu terreny.

Seguim pujant ben concentrats i anem guanyant altura, i ben entretinguts arribem al coll que separa els 2 Encantats, amb unes boniques vistes de l’Estany de Sant Maurici. Tirem a mà dreta i preparem la grimpada final, vigilant els balcons que tenim ben a prop. Trobem un últim esglaó molt aeri abans del cim, i els menys decidits demanem novament una cordada per poder passar.

Finalment arribem al cim, on gaudim d’unes de les millors vistes del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. En arribar ens abracem efusivament perquè l’arribada ha sigut sofrida i alguns ens emocionem. Fem un mos i gaudim del moment. I en breu preparem la baixada, que serà sens dubte la part més divertida de la jornada.

Doncs bé, la baixada la fem en direcció a la Valleta Seca. La millor opció per baixar és practicar un rapel, doncs la desgrimpada és força perillosa. El rapel està molt ben preparat, i consta de 2 trams de 30 m. Després de la impressió inicial, gaudim molt del descens, i arribem a baix a tota velocitat. Recuperem les 2 cordes i seguim en direcció a una tartera. Finalment arribem a la vall i desfem el camí fins al refugi.

Ha estat una sortida en què hem patit en alguns moments i hem gaudit molt en d’altres. Donar les gràcies als companys de cordada i en especial al President que ha organitzat una sortida fantàstica.

Salut i muntanya!

Pere Carrascal (18/09/2021)