Davant la previsió de pluja, decidim canviar el dia de la sortida de dissabte a diumenge, i ha estat un encert perquè hem gaudit d’un temps fantàstic. A més a més, i com a curiositat, s’ha donat una coincidència numèrica no apte per als que creuen en supersticions, ha caigut en dia 13 i som un grup de 13, la cosa promet...

El punt de trobada és al restaurant la Cassola de Collbató a les 8.00h. Tothom és molt puntual, això ens permet esmorzar i fer una canvi d’impressions abans de començar. Ens repartim en menys cotxes per economia i sostenibilitat, i enfilem cap a Can Maçana.

Arribats a Can Maçana, aparquem i aprofitem per desempallegar-nos de material que no ens farà falta, i ens permetrà anar més lleugers. Això sí, no ens deixem els cascs, peça fonamental pel que ens espera.

Comencem a pujar pel GR172, direcció al Collet de Guirló, amb parada al mirador del Coll de Can Maçana on podem albirar les comarques del Bages, l’Anoia i el Vallès Occidental.

Seguim i ens desviem per visitar les runes de l’ermita romànica de Sant Pau Vell (s. XI), on en una clariana, trobem les restes del que podria haver estat algun ritual, no en va Montserrat també l’anomenen “la muntanya màgica”.

De tornada al camí principal, passem pel Coll de Guirló, fins el trencall del camí que ens porta a la Roca Foradada. Pujant, podem veure les dues espectaculars formacions rocoses de la Cadireta i la Foradada. L’indret de la Foradada no ens deixa indiferents, el millor escenari per fer unes bones fotos.

Deixem el GR i seguim fins el Coll de Port, on fem parada tècnica per posar-nos els cascs, protecció necessària davant una possible caiguda de pedres (cabretes o algun peu mal posat).

Comencem l’encadenat de les dues travessies, la primera entre el Coll de Port i el Portell Estret (Frares Encantats) i la segona entre Portell Estret i la Portella (les Agulles), la característica principal de les quals és la verticalitat.

Tot el trajecte esdevé molt entretingut i sovint desafiant. Amb l’ajuda d’arrels, travessers de ferro, cordes i cadenes, i també grimpant agafant-nos pels sortints de la roca, podem salvar una bona colla de passos equipats que ens anirem trobant.

La parada per dinar la fem en una esplanada, prop de la Tri-roca, amb vistes panoràmiques de la serralada i d’alguna cabra salvatge desafiant els pendents.

Un cop arribem al Pas de la Portella, donem per finalitzada la travessia i iniciem ja el descens fins a Can Maçana.

Aquesta ruta ha suposat sortir de la nostra zona de confort i un bon repte, però hem xalat com micos! Gràcies Miguel Peinado pel teu guiatge!

Imma Picó (13/10/2024)