El 21 de febrer teníem programada una travessa per la Cerdanya, i el David ens va proposar fer el Finestrelles pujant per la Vall d'Eina, i baixant per la Vall de Llo.

Així, el divendres 20 quedo a les 9 del vespre a Ribes de Freser per sopar. Una bona hamburguesa per cadascú, i acabem de pujar fins a Llo, on ens trobarem amb la resta del grup l'endemà al matí. Passem una nit fresqueta a la furgoneta, i ens llevem tranquil·lament a quarts de 8. Hem quedat amb l'Amat, el Roger i el Miquel a les 8, però no confiem gaire amb la puntualitat del Roger, i ens ho prenem amb calma. A les 8 en punt ens sorprenen quan encara estem esmorzant, però per sort els que han matinat també han d'esmorzar i ens encabim tots dins la furgoneta.

Amb la panxa plena, i sense veure la neu per enlloc, el David i el Roger van a deixar un dels cotxes tan amunt com poden de la Vall de Llo. Quan tornen diuen que la neu es veu molt amunt i ja comencem a patir pel fart de caminar amb els esquís a l'esquena que ens farem a la baixada.

Tot i així anem decidits amb els cotxes cap a Eina, i a mesura que ens hi acostem ens anem animant. Es veu força neu, i després de posar les pells, els més optimistes agafem els esquís amb la mà sense carregar-los a la motxilla. Ben aviat ens els podem posar als peus, i ben aviat ens els hem de tornar a treure, i tornar a posar, i tornar a treure per creuar un riu, i tornar a posar... Ara sembla que ja no ens els traurem, o si, pugem a la pista que va una mica més amunt que segur que té neu, però aviat s'acaba la neu, i ens hem de tornar a treure els esquís, i altre cop ens els posem, i traiem, i posem... Finalment, quan ja s'obre la vall i sortim del bosc tenim neu continua. Després de 2 hores posant i traient esquís hem fet amb prou feines 400 m. de desnivell. Paradeta per agafar forces, i el Roger ens sorprèn traient el seu drone de la motxilla.

Amb la panxa plena, els esquís als peus, i una bona calor impròpia del febrer acompanyant-nos, ben aviat guanyem alçada, i amb l'Amat fent-nos de llebre arribem gairebé d'una tirada fins al cim del Finestrelles. A dalt el vent bufa prou fort com per fer-nos passar ràpidament la calor. 4 fotos, piquem una mica, el Roger fa volar el drone, i ens assegura que al fons de la vall tot i no haver-hi neu la pista es veu nevada.

Traiem les pells, i comencem a baixar cap al coll de Finestrelles buscant la millor baixada. Abans del coll trobem una cometa que promet deixar-nos gaudir. I ben aviat veiem que hem encertat, ens espera una baixada espectacular amb neu primavera, però amb una base ben sòlida que ens permet encadenar girs i baixar ràpidament entre crits i salts fins a un collet, ja gairebé al fons de la Vall de Llo. Bé, fem alguna paradeta per gravar-nos amb el drone, que sembla que no vol creure i no ens segueix mentre esquiem.

Un cop al collet ve la part més divertida. Entrem al bosc, buscant un camí amagat sota la neu i les branques trencades per les nevades i el vent. Després d'una estona de safari pel bosc, ens acabem reunint tots al refugi de la Culassa. Sembla que la neu s'acabi aquí, però el drone no ens ha enganyat, i a la pista hi queda una mica de neu. La  pista està gelada, plena de bonys, amb arbres travessats pel mig, i ben aviat s'acaba la neu. Encara falta molt pel cotxe, però sembla que darrera la propera corba torna a haver-hi neu. Bé, no és neu, és gel, però els esquís també llisquen i no cal carregar-los. Ara si que s'acaba... espera, encara no, una altra clapeta...

Al final, passant de clapa a clapa i traient i posant esquís més cops que a la pujada, arribem a tocar d'on ens espera el cotxe.

Crec que no enganyaré a ningú si dic que tots vam quedar encantats amb aquest raconet amagat de la Cerdanya lluny de les massificacions que sovint hi trobem.

Gràcies David per aquesta magnífica proposta.

Fins la propera, si els virus ens en deixen fer alguna més aquesta temporada.

Bernat Ruiz