Sembla que ens comencen a desconfinar, però no prou com perquè puguem anar cap al Vignemale, que era la sortida que teníem programada pel pont de la segona pasqua. A aquestes alçades de la temporada, i sense poder anar al vessant nord del Pirineu, ens queden poques opcions de llocs on trobar prou neu a part del massís de la Maladeta. Per fugir d'un Aneto cada vegada més massificat, decidim anar cap el Pic d'Alba.

Quedem a quarts de 7 del matí a la Besurta amb el Rafa, la Irene, el Pol i l'Àlex, i ja amb llum de dia carreguem els esquís a l'esquena i comencem a pujar. A mig camí de la Renclusa comencen a caure flocs de neu, deu fer fred, però el pes de les motxilles i el bon ritme que portem ens fa suar. Arribem al refugi, i sense encantar-nos gaire seguim remuntant cap als "ibons" de la Renclusa, amb ganes de trobar la neu. Just passats els estanys veiem una clapa de neu, animats ens calcem els esquís, però al cap de dos minuts ens els hem de tornar a treure per superar una zona de blocs. Ara si, per fi hem arribat a la zona on la neu té continuïtat.

Anem remuntant el barranc d'Alba, mentre la neu no para de caure, no és una nevada gaire intensa, els núvols són alts i no fa gens de vent, o sigui que en podem gaudir. Fem una paradeta per recuperar forces i al cap d'una estona ja veiem les canals que donen accés a la pala nord-oest del pic d'Alba. Uns abans i altres més tard, anem posant grampons per poder pujar per la canal. N'escollim una d'estreta, però les bones condicions de la neu ens deixen pujar sense cap problema. En algun moment ha començat a fer vent i han baixat els núvols, i sense encantar-nos, seguim amunt per la pala amb grampons i piolet. Arribem ràpid a l'avant-cim, deixem els esquís i les motxilles, i fem el petit tram de cresta que ens separa del pic d'Alba. Fotos i selfies per fer enveja als que no han vingut, i retornem cap on hem deixat el material.

La pala de sota el cim és força dreta, i la neu està dura, però encara que sigui derrapant crec que me'n sortiré. El primer tros derrapant va bé, el primer gir també, però al segon un esquí decideix emancipar-se, i amb l'altre sol no puc mantenir l'equilibri. Veig el Pol a sota meu que fa el gest d'intentar aturar-me, però per sort s'ho repensa, i passo pel seu costat lliscant amb el cul a tota castanya. Per sort puc mantenir la posició, i sense gaires més conseqüències que algun cop, m'aturo uns quants metres més avall. Encara mig grogui veig passar un dels esquís pendent avall, i el Pol després de venir a veure si estic sencer surt a perseguir-lo. Sembla que s'ha aturat una mica més avall. Trigo una mica a reaccionar, i el Pol té temps d'anar a buscar l'esquí, posar pells i començar a pujar. Baixo com puc amb un sol esquí per estalviar-li un tros, i quan ens trobem em diu que l'Àlex també ha caigut, i això que ell baixava amb els grampons. Mirem amunt i el veiem abraçat a una pedra mentre el Rafa l'ajuda.

El Pol aprofita que té les pells posades i puja a donar un cop de mà. Jo no m'hi veig amb cor, i vaig fent un flanqueig per anar a buscar una canal per tornar cap al barranc d'Alba. Quan arribo al collet els espero, però en veure que no venen penso que potser han baixat per alguna altra canal i baixo esquiant fins unes pedres que queden al mig de la vall per fer-me veure. Al cap de poc els veig, força amunt encara. Ens entenem a mitges a crits, i acaben anant a buscar la mateixa canal per on he baixat jo. Quan arriba el Rafa em comenta que l'Àlex també ha quedat mig grogui i per això trigaven tant. Es veu que amb la seva caiguda ha anat a parar a la pedra on abans l'he vist abraçat, però després de fer algunes tombarelles. Vaja, que tots dos hem tingut sort de no fer-nos mal.

Tot reunits, neu amb bones condicions, i ha parat el vent que ens ha acompanyat tota l'estona del cim. Ens espera un magnífic descens, que passa ràpidament, i després d'aprofitar les últimes clapes de neu, arribem altre cop fins els "Ibons" de la Renclusa. Recuperem les bambes que havíem amagat sota una pedra, i tot xerrant acabem de baixar fins als cotxes.

Un bon tiberi al Rincón del Foc de Benasque, i els afortunats es queden un dia més per la zona, mentre que els altres hem de tornar a Barcelona passant pel Pont de Suert perquè la carretera del congost del Ventamillo està tallada.

Bernat Ruiz (23/05/2021)