Agrupació Excursionista "Catalunya"

Tancada per vacances de l'1 al 28 d'agost

La crònica d’aquesta excursió, no és la típica d’una sortida de la SEM (Secció d’Esquí de Muntanya), per cert composta per un grup de joves força preparats tant tècnicament i físicament, que avui han ascendit al Pic de Mil Menut a la Vall de Ransol, sinó de “nosaltres”que hem aprofitat per a passar alguns moments amb ells.

Quan dic “nosaltres” vull dir alguns veterans de l’esqui de muntanya, uns en actiu i altres que fa algunes temporades que no ens posem les pells. Un grup reclutat per en Miguel Peinado i format per en Joan Juncosa, Miquel Insausti, Jordi Calafell i jo mateix. Vaja, una mitjana de 66 hiverns....Val a dir que en Jordi i jo malgrat que hem anat fent excursions, som els que més temps portem sense calçar-nos aquests esquis.

Ens trobem tots plegats, joves i veterans a l’alberg de Bellver on compartim sopar i conversa. De bon matí ens traslladem a la Vall de Ransol (Andorra), uns a fer el Mil Menut, i nosaltres a recórrer la vall fins on puguem. Tenim la sort de posar-nos els esquis a peu de cotxe. La pujada comença planera, cosa que agraïm. Fa dies que no neva i la neu no és bona, però és el que hi ha. La pujada és tranquil·la; la veritat és que feia temps que no em prenia una excursió amb tranquil·litat,  gaudint del magnífic paisatge i de la gresca i comentaris dels companys...que si hem de practicar més, que si estem una mica rovellats, que si aquests esquis són del segle passat, que si fa anys vam anar aquí, que si vam anar allà..... i una munió de cims.....vaja, molta història a les cames i actualment contents de seguir mínimament al peu del canó. Mentre la fem petar anem guanyant desnivell i amplitud de paisatge.

Arribem al fons de la Vall passats els Clots de La Llosa. En Joan, en Jordi i jo decidim que ja hem fet prou i cerquem un bon lloc on treure’ns els esquis i fer un mos. En Miguel i en Miquel decideixen pujar una mica més fins l’estany de Ransol per una canal prou ample, però amb neu força gelada. Des de baix veiem com evolucionen i com algun d’ells fa contorsionisme d’alçada per fer els girs. No cal dir que mentre esperem que retornin, en Jordi té temps de embolicar alguna cigarreta i pensar que hores d’ara també podria estar a Caldea.

Comencem a baixar a primera hora de la tarda, la neu segueix de mala qualitat. Tot i anar al davant en Joan que és el més estilista, els nostres girs i evolucions de baixada no són pas d’exhibició.. Tot i així és un plaer el descens per aquesta vall i gaudim del mateix. Ja prop del cotxe comentem entre conyes, que podríem fer una grup “vintage” dins la SEM.

Arribats al cotxe prenem unes cerveses que tenim amagades entre la neu i comentem la jugada amb el compromís de seguir fent excursions i ascensions d’esquí de muntanya a la nostra mida, i ha quedat clar que no som vells, sinó menys joves. Salut i neu que falta ens fa !!

Pep Molinos (05 /02/2022)