No para de nevar. I la previsió pel cap de setmana és que dissabte segueixi nevant i diumenge, per variar, comenci a fer vent fort que s’emporti els núvols i la neu que hagi caigut.

Reunits en consell de savis a través del whatsapp, dissabte a última hora acabem decidint anar a provar sort al Costa Pubilla, on sembla que el vent ha de bufar una mica menys fort.

7 valents ens trobem el diumenge a les 9 del matí a Nevà, i després d’un intent fallit de pujar un tros més amunt amb el cotxe, acabem aparcant a l’entrada del poble, d’on ja podem sortir amb els esquís als peus. Som a poc més de 1200 metres d’alçada, aquí només hi ha la neu de la nevada del dissabte, però a mesura que anem pujant, cada vegada hi ha gruixos més importants.

Anem obrint i tancant filats elèctrics, acostumats a fer-ho quan anem a peu, fer-ho amb els esquís als peus se’ns fa estrany. Guanyem alçada ràpidament, i obrint traça arribem fins el Roc dels Llamps. De moment no fa gens de vent, i un sol esplèndid ens permet gaudir del mar de boira de tota la plana d’Osona i el Bages. Lluny es veuen el Montseny i Montserrat ben nevats.

Una petita baixada sense treure les pells, una petita pujada, i arribem al Costa Pubilla, on organitzem un pícnic aprofitant la taula d’orientació que vam col·locar pel centenari, i que resisteix en perfectes condicions. Les vistes són espectaculars, i no podem deixar de fer una petita baixada per la cara sud. La neu va variant de crosta a pols molt compactada pel vent, però el paisatge compensa la baixa qualitat.

Quan arribem al fons d’un torrent, tornem a remuntar cap a la Roca Emperadora, i veient que comencen a créixer els núvols, decidim anar baixant cap a Nevà. Ens barallem per dominar la neu encrostada, alguns caient amb més gràcia, i altres amb menys. La millor neu, la trobem quan ens acostem al poble lliscant pels prats del bestiar coberts amb una fina capa de neu pols, que ens permet arribar fins als cotxes amb els esquís als peus.

Bernat Ruiz Soler (25/01/2026)