L'esquí carving es basa en una línia de cotes (la forma telemark o tall que tenen en el que fa a amplada màxima d'espàtula, mínima de patí i màxima de cua) de l'esquí més accentuada que l'habitual fins el moment. L'amplada de l'espàtula i cua (aquesta sempre menys) unida a l'estret patí fa que el seu tall sigui radical (recorda una taula de neu) en comparació.

El radi de gir és un paràmetre utilitzat actualment que consisteix en determinar la mesura del radi que faria una corba seguint el contorn del tall de l'esquí.

En la pràctica, el pes de l'esquiador, la força, la velocitat, el pendent, la neu i la tècnica per suposat, variaran la corba real d'un mateix esquí.

Menor radi de gir, corba més curta; major radi de gir, corba més llarga. Podem trobar radis de gir des de 9 metres (Fun carving) fins a 40 metres (Descens).

Un mateix radi de gir el podem aconseguir amb diferents línies de cotes:
o 110-70-100 i 1,80 m. = 18 metres de radi = Free Ride.
o 100-60-90 i 1,80 m. = 18 metres de radi = Salom Gegant.

En canvi, no solament ens ha d'importar el radi de gir. La forma de l'espàtula i cua, així com la duresa de torsió de l'esquí, determinarà la facilitat amb la que entrem i sortim de les corbes. Un esquí amb una cua molt ampla farà que la finalització del viratge sigui molt difícil i no serà bo per a debutants, per exemple.

Els paràmetres relacionats amb la geometria de l'esquí, que hem de tenir en compte per a comprendre la seva repercussió sobre els viratges, són els mateixos per a qualsevol tipus d'esquí. Com sol ocórrer, el que beneficia un aspecte tècnic perjudica el contrari. I fins i tot abans que això cal tenir en compte que el comportament de l'esquí és degut a la finalitat per a la que ha estat construït.

Podem distingir, a l'engròs, diversos tipus o models:

Esquí de competició. De Slalom, Gegant, Supergegant, Descens. Els seus radis de gir van dels 14 fina als 40 metres. Solament s'adapten a les neus tractades i a les altes velocitats.

Race carving. Un esquí de competició suavitzat per als bons esquiadors, amb un radi de gir de 20 a 30 metres.

Easy carving. L'equivalent a l'esquí polivalent de sempre. Radi de gir de 18 a 25 metres.

Fun carving. Carving extrem, per a gaudir de les corbes rodones i acaronar la neu. Radi de gir de 10 a 18 metres.

Free Rider. Tot terreny per a descens per neus to tractades, amb radi de gir enre 25 a 30 metres, encara que pot ser inferior.

Ski Board. Esquís molt curts amb tall molt accentuat. Cua i espàtula molt aixecades per poder esquiar marxa enrera, per a esquiar en "Half-Pipe", "Fun-Park", etc. De 90 cm. a 1,65 m.

Els esquís pensats per a esquí de muntanya (carving, donat que ja no es pensa en cap altra opció) tenen les cotes no massa extremes però que permeten gaudir de les baixades. El radi de gir de l'esquí de muntanya té entre 18 i 35 metres. És aconsellable, però, que tinguin un radi gran (20 a 25 metres), tenint els destinats a muntanya pura o competició fins a 34 metres com és el cas del Dynastar Altiplume.

L'ascens

Per a l'ascens la forma accentuada en l'esquí de muntanya no és un avantatje. Realment, un esquí amb forma extrema (gran espàtula) presentaria problemes d'arrossegament de neu en l'obertura de la traça sobre neu fresca. És per això que els esquís de muntanya no presenten grans espàtules. També unes formes molt accentuades presentarien problemes en les llargues diagonals sobre neu dura.

On es plantegen problemes és en les pells de foca. Encara que s'han adaptat a les amplades de l'esquí, la forma telemark accentuada pròpia dels esquís carving fa que de vegades la pell s'allunyi del caire, amb els problemes que això comporta en la pujada lateral. Mesurar bé l'esquí i comprovar que la pell s'adapta perfectament és important. Un recurs és tallar la pell per la meitat (en sentit longitudinal) i apropar-la el més possible als perfils, quedant la zona intermèdia de la sola de l'esquí sense pell, cosa que repercuteix poc en la pujada.

Descens

Després de la pujada, es ara quan l'esquiador de muntanya notarà més diferències positives: major gaudi en les corbes, evolució tècnica ràpida i sensació de domini de l'esquí. Sobre neu tractada o semidura és on més es mostren els avantatges sobre l'esquí estret, si es té el nivell suficient. Cal com a mínim un nivell D de pista per a notar realment la sensació del carving. Quan l'esquiador faci el canvi de caires, notarà com l'espàtula entra en el viratge i el porta cap a una corba rodona i conduïda. La sensació de no derrapar li farà sentir que ha progressat molt en la seva tècnica: el que abans costava anys ara un bon esquiador de muntanya ho podrà aconseguir en dies.

En neus profundes tindrà un comportament adequat, donat que permetrà una bona flotabilitat.

En el descens directe l'estabilitat serà menor en front de l'esquí tradicional. També es mostren inferiors si en el pla hem de fer el pas de patinador.

Extret de la revista Desnivel