VACANCES 

El nostre local social romandrà tancat del 5 al 30 d’agost. 

Desitgem a tots els socis unes vacances ben aprofitades. 

Recordeu d’explicar-les enviant escrits i fotos pel butlletí i la web.

 El Costabona amb esquís desde La Presta. 13 de març de 2005. Núria Monmany i Cesc Grau.
El Costabona amb esquís desde La Presta 13 de març de 2005 Ni que Sant Picó ens hagués assegurat que al migdia estaríem suant no ens l’haguéssim cregut: al moment de llevar-nos feia un fred que pelava, i això que estàvem només a uns 1000 m, a un revolt abandonat de la carretera vella entre Prats de Molló i La Presta.
Aquest mateix fred era el que permetia que la neu comencés tan avall. Vam acabar de pujar amb el cotxe per la carretera de la vall del Tec fins que vam arribar a un conjunt de cases conegut com la Plananera, a 1.100 m, on ja no es podia seguir. Sortint de tan avall, vam estar dues hores i mitja creuant el bosc, una fageda esplèndida.
Al començament seguim la pista del fons de la vall i, passat Can Torrafaves, prenem un trencall a l’esquerra. Es tracta d’un camí prou ample com perquè sigui còmode progressar-hi amb els esquís, que va passant una infinitat de petits torrents.
Fageda al costat del Torrent de la Font Negra
Al cap d’una bona estona, trobem una pista, que neix a la mateixa Plananera. L’anem seguint fins a passar el Rec de la Solanera. Abans d’arribar al Torrent de la Font Negra, deixem la pista i fem unes llaçades per la fageda, buscant els passos més còmodes, amb tendència a anar cap al fil del llom que queda entre els dos torrents. Com a referència, hi ha una successió de pals eléctrics, ja sense fils, que anirem seguint fins a sortir del bosc.
Llavors cal anar guanyant alçada per aquest mateix llom, evitant la pala que queda damunt del Rec de la Solanera, en cas de risc d’allaus. Aquest mateix llom mena cap al cim, si bé al tram final es fa una mica dret, i, si la neu és estable, val la pena creuar la capçalera del Rec de la Solanera i anar a buscar el llom que el separa de la vall del Ritort, que és més suau i permet arribar còmodament amb els esquís fins dalt.
A la baixada vam optar per tirar cap a la vall del Tec on, fins molt avall no vam trobar cap traça. A la part més alta vam haver de treure’ns els esquís perquè el vent s’havia endut la neu. Vam arribar al fons de la vall per l’ampla canal que baixa directament des de sota el cim.

Remuntant el llom de la cara sud del cim
A partir d’aquí se succeeixen unes grans esplanades de fons de vall, que ens condueixen fins a un petit orri. En aquest punt cal fer un flanqueig cap a la dreta, per anar a buscar la Serra de l’Ullat, que, de fet, és la continuació del contrafort NE del Costabona.
De nou per culpa del vent dels dies anteriors, ens vam haver de descalçar els esquís, fins a la serra, on ja entre pins, vam iniciar el descens cap al refugi de l’Ullat. Afortunadament, s’endevinaven unes traces antigues, que, juntament amb algun senyal de pintura als arbres, ens van permetre seguir sense perdre’ns pel flanqueig que s’acaba al Pas del Gat.
Tot aquest tram torna a ser una impressionant fageda, amb els arbres prou separats com perquè sigui fàcil esquiar-hi. Després del Pas del Gat el camí passa per un mas en rehabilitació, anomenat la Grevodella. A partir d’aquí el camí esdevé una pista, que és la continuació de la que hem agafat al matí només sortir, de manera que només falta un agradable descens per la pista fins al mateix cotxe. En conjunt, uns 1.400 m de desnivell i unes 10 hores de marxa per una zona poc freqüentada per esquiadors.
Descens per la Serra de l'Ullat
El Costabona amb esquís desde La Presta - 13 de març de 2005
Núria Monmany i Cesc Grau.

Altres