Al cap d’una bona estona, trobem una pista, que neix a la mateixa Plananera. L’anem seguint fins a passar el Rec de la Solanera. Abans d’arribar al Torrent de la Font Negra, deixem la pista i fem unes llaçades per la fageda, buscant els passos més còmodes, amb tendència a anar cap al fil del llom que queda entre els dos torrents. Com a referència, hi ha una successió de pals eléctrics, ja sense fils, que anirem seguint fins a sortir del bosc.
Llavors cal anar guanyant alçada per aquest mateix llom, evitant la pala que queda damunt del Rec de la Solanera, en cas de risc d’allaus. Aquest mateix llom mena cap al cim, si bé al tram final es fa una mica dret, i, si la neu és estable, val la pena creuar la capçalera del Rec de la Solanera i anar a buscar el llom que el separa de la vall del Ritort, que és més suau i permet arribar còmodament amb els esquís fins dalt.
A la baixada vam optar per tirar cap a la vall del Tec on, fins molt avall no vam trobar cap traça. A la part més alta vam haver de treure’ns els esquís perquè el vent s’havia endut la neu. Vam arribar al fons de la vall per l’ampla canal que baixa directament des de sota el cim.

A partir d’aquí se succeeixen unes grans esplanades de fons de vall, que ens condueixen fins a un petit orri. En aquest punt cal fer un flanqueig cap a la dreta, per anar a buscar la Serra de l’Ullat, que, de fet, és la continuació del contrafort NE del Costabona.
De nou per culpa del vent dels dies anteriors, ens vam haver de descalçar els esquís, fins a la serra, on ja entre pins, vam iniciar el descens cap al refugi de l’Ullat. Afortunadament, s’endevinaven unes traces antigues, que, juntament amb algun senyal de pintura als arbres, ens van permetre seguir sense perdre’ns pel flanqueig que s’acaba al Pas del Gat.
Tot aquest tram torna a ser una impressionant fageda, amb els arbres prou separats com perquè sigui fàcil esquiar-hi. Després del Pas del Gat el camí passa per un mas en rehabilitació, anomenat la Grevodella. A partir d’aquí el camí esdevé una pista, que és la continuació de la que hem agafat al matí només sortir, de manera que només falta un agradable descens per la pista fins al mateix cotxe. En conjunt, uns 1.400 m de desnivell i unes 10 hores de marxa per una zona poc freqüentada per esquiadors.