Agrupació Excursionista "Catalunya"

La Secció d’Esquí de Muntanya ha fet la seva segona sortida aquest cap de setmana incloent-me a mi com a “nou” membre de la secció. Encara que la previsió pel diumenge indicava que la meva primera sortida seria un repte pel temps (neu i vent de 60 km/h), es va decidir mantenir la sortida altrament només fos per a practicar amb els “Arvas”!

El mateix diumenge a les 6:00, vam sortir els 5 (en Miquel Peinado, l’Amat Botines, en Nil Camps, en Bernat Ruiz i jo) cap al Pedraforca amb l’objectiu d’aprofitar la neu i intentar el pic. A l’arribar al lloc, ens vam adonar (amb gran decepció de l’Amat) que la cota de neu era més adequada per a caminar que no pas per a esquiar i vam haver de desviar-nos (amb gran satisfacció d’en Miquel) cap a la Serra d’Ensija.

Vam començar la pujada des del parking, per allà les 8:00, i vam passar a través del bosc per després pujar per la vall de la Font d’Ensija. Es pot dir que l’entorn era de lo més canviant, tant per la qualitat de la neu com pel temps; vam passar de neu dura a pols i de boira amb calma a vents forts i cels “blaus “, això era adaptació constant. Després de dues hores de pujada, vam arribar al refugi Delgado Úbeda i vam aprofitar la “micro zona lliure” per a descansar i recuperar forces per a la part final.

Vam fer els últims 900 m d’una tirada fins la Gallina Pelada (2322 m) que ens va acollir amb un vent “huracà” que quasi s’emportava els esquís...les màscares van sortir ràpidament de les seves fundes!

Després d’uns minuts, un màxim de 4 paraules intercanviades i una funda de pells arrancada, el grup es va llençar per la baixada per escapar del vent i del fred. La baixada es va fer sense cap incidència, buscant la neu verge i el plaer de lliscar entre els arbres, els núvols, les plaques de gel i els excursionistes amb raquetes amagats en la boira.

Vam arribar tots sans i estalvis i frescos al cotxe que ens va portar tranquil·lament de tornada a Barcelona.

He d’admetre que ha estat un plaer compartir aquesta primera experiència amb el grup i les ganes hi són per viure’n més.

Una abraçada i fins aviat.

Philippe