Neva, neva i no para de nevar! I tenim totes les muntanyes vestides de blanc, cridant-nos a esquiar-les. I nosaltres hi anem i esquiem per boscos i carenes que mai hauríem imaginat poder esquiar en tant magnífiques condicions.
Aquest 2018 ens està permetent acomplir molts dels nostres somnis sobre esquís. Setmana rere setmana, nevada rere nevada, les integrants de la SEM hem anat assolint cims clàssics que la majoria d’anys costa d’esquiar en bones condicions i des de cotes tant baixes (Taga, Matagalls, Pedraforca, Costa Pubilla...). I en venen molts més!
Les integrants de la SEM recordarem aquesta temporada com una de les millors de la nostra vida.
A continuació, una petita crònica de l’ascensió al Pedraforca, realitzada el diumenge dia 11 de febrer, per 7 intrèpids esquiadors.
Després de trobar-nos a Gósol i de compartir un esmorzar al bar, decidim anar a deixar un cotxe a la banda de Saldes. Un cop els conductors retornen, ens adonem que falten uns esquís: s’han quedat dins del cotxe de Saldes. Així que toca nova carrera pels conductors a buscar-los i la respectiva tornada...
Per fi sembla que ho tenim tot i sortim esquiant des del mateix poble de Gósol, doncs hi ha neu en abundància des de ben a baix. A part, el voral de la carretera és ple de neu i no permet aparcar el cotxe a gaires llocs més. Enfilem el bosc de l’Aubagó, que resulta ser més dens del que ens pensàvem: anem passant entre arbres, ajupint-nos sota branques i caient a les trampes que ens paren els frondosos arbustos de boix, recoberts de neu nova i ens van atrapant i desesperant a tots en algun moment o altre... El que costa sortir d’allà!!!
Més endavant, el Torrent de l’Aubagó gira a la dreta, s’acaba el bosc i passa a anomenar-se Canal del Pedraforca: un tub escortat d’altes parets que cada vegada adquireix més pendent fins a exigir-nos les millors voltes Maria, fins que en sortim per arribar a l’enforcadura. Ha fet molta calor durant tot el matí i ja quasi ens hem acabat tota l’aigua, però decidim encarar la pujada final fins al Pollegó Superior. Algú apostava fort que no podríem arribar al cim amb els esquís als peus, però resulta haver-hi tal quantitat de neu recobrint el rocam que hi arribem sense problemes. Magnífiques vistes del Cadí, Gresolet, Ensija i la Serra de Verd: totes ben blanques! El poble de Gósol costa de veure, ben camuflat, ja que totes les teulades acumulen força centímetres de neu.
És hora de treure les pells i gaudir de la baixada per la Tartera, ben plena de neu. Després de la tartera hi ha un tram de bosquet que ens ofereix una neu primavera ben divertida d’esquiar entre uns arbres una mica més separats que els del matí. Arribem a la carretera, força cansats i assedegats. Els conductors fan la feina i ens acomiadem a Gironella amb un petit refrigeri. Ja tenim el Pedraforca en esquís al sac, feia anys que li anàvem al darrere (l’any passat, per exemple, hi vàrem anar però vam haver de canviar de plans per manca de neu).
Felicitats! Sobretot al Pau, que s’iniciava a l’esquí de muntanya en aquesta sortida (algú li va dir que era fàcil... hehehe!!!).
Amat Botines
Baixant del cim
Baixant per la Tartera
