Fa calor, se sent que gent coneguda va a la platja, és el temps d'escalar anar amb bici i fer moltes més activitats. Tinc els esquís i les botes en un racó del garatge sé que ho he d'endreçar però fa una mica d’angúnia com si encara no ens haguéssim acomiadat com cal.

Aquest matí ho he recollit tot, primer netejat les botes després he tret les piles de l’ARVA, continuo plegant les pells i per fi penjo en un prestatge els esquís. Ho he fet content i és que ens hem acomiadat com cal per la porta gran amb petons i abraçades.

Ahir vam fer els tres colls de la Maladeta una sortida com "Déu mana" (malgrat que no sóc creient) aquesta sortida ens han deixat un bon gust de boca a tots els participants fins la propera temporada.

És un quart de cinc del matí, estem a la Besurta, és l'hora de llevar-nos. Som el Bernat, el Pau, el Pere i jo. A les cinc apareix la Carme, la Irene i el Pol. Comencem a pujar i aviat estem a la Renclusa, la neu es veu molt amunt, ara continuem amb tendència a la dreta i als 2300m trobem per fi neu continua i ara en un ambient d'alta muntanya amb llum perfecta tot sembla fantàstic.

El primer és el Coll d’Alba, 3081m, l’últim tros el fem amb grampons. Ara fa fred i bastant vent, aquí ens reagrupem tots. Baixem amb tendència a l'esquerra cap a una mena de petit collet (cota 2943m), ara és important agafar la canal que s'intueix més a la dreta (la de l’esquerra acaba en un penya-segat) és una canal estreta i dreta que ens porta a l’estany de Cregüeña (2620m) on tornem a posar pells.

Som al Coll de Cregüenya 2905m on hem arribat després d’anar fent una llarga travessia de dreta a esquerra, ara el cel es tapa una mica i no veiem el cims més alts. Baixem a l’estany de Coronas (2757m) on prenem forces, entre mig de la boira es veu l’últim coll.

Per fi fem el Coll de Coronas (3196m), per pujar-hi ens ha costat una mica, ja queden poques forces, i per aquesta vall franca que va de poc a molt pendent anem pujant sempre veient el final rocallós que hem de culminar amb esquis a l'esquena.

En aquest lloc mentre ens reagrupem una punta de llança arriba al cim de l’Aneto (3404m), ara el vent s'ha aturat i el cel s'ha aclarit estem sols i tenim tot el descens per a nosaltres.

La neu és en aquest punt una mica flonja i permet esquiar gaudint de cada gir. Gaudim tots d'aquestes condicions obrint cadascun un tram de neu neta on deixem la nostra petjada. És increïble poder obrir traça en aquest lloc i moment. Ens recreem amb la baixada que poc a poc arriba a la seva fi a 2200m, on s’acaba la neu i ens estirem a la gespa per descansar i veure aquest punt del Pirineu.

El que ens queda no és massa agraït de baixar, el pas de Barrancs amb botes d’esquí i entre aquelles pedres, és el petit preu que hem de pagar per la sortida. Poc a poc arribem als vehicles on ho celebrem amb unes cerveses  patates i olives.

Entre petons i abraçades ens acomiadem. Avui és el 8 de juny del 2019. 

Fins la propera temporada. 

Rafael Alacuart Pastor.