Després de la llevantada (Glòria per alguns, infern per uns altres), disposem de neu a cims del Prepirineu, on normalment no n’hi ha.

La Secció d’Esquí de Muntanya tenia programada l’ascensió al Pic del Canigó pel cap de setmana del 25 i 26 de gener, però l’elevat risc d’allau (4 sobre 5) i altres motius, ens fan optar per fer la sortida al Taga el diumenge 26.

De totes maneres, el dissabte dia 25, quatre impacients ja pugem al Taga des del poble de Bruguera: a l’arribar-hi, uns veïns ens reben fent la matança del porc, i uns «domingueros» embarrancant el seu cotxe i trucant la grua. Seguim pujant per la pista nevada, hi ha boira i cau aiguaneu… Arribem a la carena i ja no es veu res de res. La neu és dura, només han passat 3 dies de la nevada i ja ha transformat tota: donem les gràcies al canvi climàtic. Fem cim i baixem cap a Coll de Jou, la neu és ben escassa i cal anar esquivant tota mena de pedretes i plantes. En arribar a la pista de nou, un gos se’ns uneix i ens escorta fins a Bruguera, sempre vol anar el primer i al córrer ens tira neu a la cara. Cap al cotxe i fins demà.

Mentrestant, uns altres nou integrants de la SEM fan cap al càmping de Pardines, on fan nit tots en un sol bungalou.

El diumenge dia 26, a les 8:30 ens trobem tots els integrants de l’expedició (13 en total) al càmping de Pardines. Tan sols començar a pujar, un gos diferent al d’ahir, ens veu i es posa molt content: ens acompanyarà fins a dalt. Després de 5-10 minuts de carregar els esquís, ja hi ha neu a la pista i anem progressant, esquivant alguns arbres que ha tirat la Srta Glòria. Ens separem en 2-3 grups, ja que n’hii ha alguns que tenen pressa (el gos, evidentment selecciona el primer grup). Al cap d’una estona la pista surt del bosc, i més amunt la deixem per incorporar-nos a la carena, per on ascendim els últims 100 metres dels 800 metres totals de l’excursió. Al cim ens trobem una munió de gent (ben bé 30-40 persones). Avui hi ha molta millor visibilitat i condicions que no pas ahir, i la baixada per la cara nord té més neu: tot i que també és dura permet esquiar molt bé, saltar i gaudir de la baixada.

Abans de les 13h, el primer grup ja és al Pardines: el Bernat fa anys avui i ha de tornar d’hora a casa : PER MOLTS ANYS!!!

Fem unes torrades i mentrestant van arribant els altres grupets, coincidim en que la sortida ha estat molt profitosa.

Fins la propera!!!

Amat Botines

Gos dia 1. Perill d'atropellament!