Quan el dimecres 11 de juny vaig rebre un correu de l’Agrupa on s’anunciaven dues excursions de senderisme pel dissabte següent em vaig posar molt contenta. Després de quasi tres mesos de confinament, per fi la muntanya! I és que fins aleshores als barcelonins no ens havien permès pràcticament moure’ns de la ciutat.
L’excursió dels Semprepodem era a El Sui (1318,5 m), al Montseny: 12 kilòmetres i 800 metres de desnivell i de dificultat moderada. Aquesta era la presentació. Portava un mes caminant per la ciutat a pas lleuger al matí abans de començar amb el teletreball a les 8 del matí, però seria suficient aquest entrenament?
La nit abans no podia dormir com em passava quan anava de colònies amb l’escola. Era com començar de nou amb una activitat.
El punt de trobada era a l’Agrupa a les 7. Catorze persones en cotxes particulars, un màxim de quatre persones per cotxe i mascareta seguint les normes motivades per la Covid 19. El segon punt de trobada ja va ser a Sant Esteve de Palautordera, en un bar on vam prendre ràpid un cafè. Vam tornar als cotxes i vam enfilar per una carretera i camí de terra fins al final de la Urbanització Refugis del Montseny on vam començar a caminar. Primer ho vam fer per una pista i després corriol muntanya amunt fins la bonica ermita de Sant Elies. Envoltats de ciclistes i senderistes vam esmorzar gaudint de les vistes del cim del mateix nom. Es notava que tothom tenia ganes de muntanya i les limitacions en els moviments i distàncies a recórrer imposades per la pandèmia van fer que durant tot el dia ens trobéssim força gent, sobretot ciclistes.
Amb la panxa plena vam anar per la carena fins al Turó del Samon (1267 m) des d’on veiem clarament el nostre destí del dia: El Sui (1318 m). Poc més per la carena i ja érem dalt.
Quina sensació de llibertat! Quines vistes! Quin plaer! Després de quasi 60 dies sense més vista que els balcons i finestres de les cases del davant del meu carrer, estàvem al paradís: els Pirineus espolsats de neu, el Turó de l’Home, el Matagalls, Collserola, el mar, la Mola, Montserrat... Com havia enyorat aquelles sensacions!
El pícnic sota el cim i després ja vam fer la baixada pel vesant sud del Coll de Palestrins i per pista cap els cotxes de tornada. La cerveseta de rigor i cap a Barcelona.
Per unes hores vam poder oblidar els dies passats de confinament acompanyats per un magnífic dia de sol i núvols amb ventet fresquet que feia agradable la ruta. Els verds de la vegetació eren espectaculars com també ho eren la quantitat de flors que hi havia i les olors que se sentien. La natura havia estat reposant de l’impacte humà i es notava en la seva especial exuberància provocada també per les pluges abundants dels darrers dies.
El meu entrenament a la ciutat havia sigut suficient i em sentia satisfeta. Retrobar-se amb els paisatges coneguts i els companys i companyes de caminades després de tant de temps em va fer molta il·lusió i poder reprendre les sortides de l’Agrupa em fa molt feliç. Moltes gràcies Àngel per la organització i fins la propera.
Jordina Argimon (13/06/2020)
