Aquesta excursió ens porta a terres de la Garrotxa, i més concretament, a la vall d’en Bas. Es tracta d’un itinerari singular de canals i camins de lleixa penjats del cingle.
Anem al Puigsacalm, coincidim dos grups dins el mateix autocar, amb intenció de fer dos itineraris diferents de pujada, uns des de Joanetes per la Canal dels Ganxos i camí dels Burros, i els altres des del Coll de Bracons.
El primer grup surt de Joanetes, però l’altre grup patim el primer ensurt, doncs l’accés amb autocar al coll de Bracons està tallat per un ral·li de cotxes, d’aquells que fan força soroll. Per tant decidim anar a fer una “volteta” des de Les Preses fins l’àrea i mirador de Xenacs, per fer temps fins que es torni a obrir l’accés al coll de Bracons previst a les 12h. Finalment a les 12,30, els Mossos ens deixem pujar amb l’autocar cap el coll i comencem a pujar al Puigsacalm a les 12,45h !!!.
Per si no és prou tard, el Pep decideix pujar per la ruta menys habitual i còmoda. Anem pels Tossells, el desnivell és el mateix, però el camí diguem que és una mica més “atlètic”.
El primer grup sortim de Joanetes i pugem per un camí que va seguint més o menys la carena, guanyant alçada ràpidament i passem pel Puig del Soi. Des d’aquí la panoràmica és excel·lent: tota la policromia de colors de la vall d’en Bas, encimbellats per les frondoses cingleres de la serra de Llancers, juntament amb la llunyana serra de Finestres.
Continuem per la carena i entrem ja a la canal Fosca. Dins de la canal, el pendent és sobtat i cal ajudar-nos pels boixos i alguns claus; el tram més dificultós el superem amb una passera metàl·lica que la flanqueja fins a enfilar-nos en un tram bastant vertical, ajudats també per uns ganxos (ganxos Nous, tot i que tenen més de cinquanta anys) per finalment sortir a dalt d’una aresta on uns grans prats ens acullen, juntament amb l’ermita de la Santa Magdalena del Mont.
Continuem un tros de pista i passem per la font de Santa Magdalena, que aquest cop raja bastant minsa. Ens enlairem a cercar el coll de Joanetes per agafar el camí dels Burros, un camí de lleixa que va penjat per tota la cara sud del Puigsacalm. Tot just sota la paret del Puigsacalm Xic, el camí revolta i remunta en sentit nord per arribar al collet de Clivillers on enllaça amb el sender que prové del coll de Bracons, només cal seguir aquest camí en direcció est per arribar al Puigsacalm.
El pas dels burros
S’explica que antigament, a prop de Santa Magdalena, a la Coma Mitjana, s’hi conreaven patates de llavor. Ja és prou conegut que la llavor de la patata, si és d’alçada, dóna molt rendiment a les terres planes, ja que aquestes llavors les treien en sarrions carregats damunt matxos i burros pel costat de Sant Privat, pel camí dit precisament dels Matxos i cap a la banda més meridional, per aquest punt, i seguint justament el camí del Pas dels Burros i més endavant pel camí dels Clivillers. Perquè els burros hi poguessin transitar, hi havia uns socs recoberts de gleves i terra, que conformaven un espai planer entre la roca i el buit del cingle. Les estaques que encara hi veiem en donen fe.
Pere Gelis
Finalment ens ajuntem amb l’altre grup al cim del Puigsacalm, on el primer grup ja porten més d’un hora esperant. Dinem i baixem tots plegats pel camí de la Font Tornadissa, que sortosament raja !!. El paisatge, malgrat la sequera, està espectacular amb les primeres fulles als faigs d’un verd intens molt bonic. Al coll de Bracons ens espera l’autocar i cap a casa.
Conclusió: El segon grup ha fet dos itineraris en un dia, en total aproximadament 13 km i 850 m. de desnivell, i tot anant per feina........Cansats però contents. El primer grup ha fet uns 1.200 metres de desnivell i uns 11 quilometres de recorregut.
Podeu trobar el recorregut del segon grup a l’enllaç de wikiloc següent:
El recorregut de l’àrea recreativa de Xenacs el podeu trobar a:
El recorregut dels Tossals el trobareu a:
Carme Canals i Albert López (20/04/2024)
P.D. Tres “senyors gourmets” que no anomenaré, i argumentant que ja havien caminat prou, substitueixen la pujada al Puigsacalm, per un menú al restaurant Vertisol, i el “tupper” cap a casa !!!!
