Gran estrena com a vocal d’en Lluis Tortajada. Si segueix en aquest nivell, se senten veus per adjudicar-li el càrrec de VOCAL HONORIFIC PERMANENT (he! He! He!).

La sortida comença amb una anècdota per confirmar l’espiritualitat de Tavertet: Parem en el mirador per fer el primer recompte: 1, 2, 3,….fins a 22....-“23” exclama un tavertenc assenyalant el cel amb la mirada, donant a la sortida un caire més elevat. Però a la que fem uns quants metres, tot un seguit de fredolics i rossinyols ens fan baixar la mirada a terra i tornar a la nostra naturalesa humana i recol·lectora. 

Comencem a baixar per la cinglera admirant el contrast de colors: la part inferior vermellosa formada per gresos i la part superior grisa, formada per calcàries nummulítiques, com ens il·lustra en Pep; fins arribar a la presa de Sau.  

Després de les fotos de rigor,  pugem cap a Vilanova de Sau. El primer tram, per escales farcides de fredolics i tot seguit, per un dels indrets més macos de l’excursió: passem per un sender ample, de terra rogenca convertit en torrent per les ultimes pluges. La combinació dels colors de la tardor amb el soroll de l’aigua ens torna a elevar. 

Després de visitar l’església de Vilanova, ens enfilem al “Cingle de Vilanova”. Primer cap al nord fins al “Puig del Far”, on dinem i el vocal ens obsequia amb un gotet de moscatell. Sort del vent sinó encara hi seriem. Després tornem enrere, cap al sud i carenem tot el cingle fins el “Salt de la Minyona” on ens acomiadem de la bella panoràmica de les Guilleries i ens dirigim, accelerant el pas, cap a l’autocar. En pocs minuts ja és fosc. 

Ja tornant fem una refrescant parada a Folgueroles, indret curiós per visitar, menys pel rei. 

NOTA: Què bona està la sopa de fredolics!  Gràcies per la recepta!!!!! 

10/11/2018    Jordi Serra