Avui tornem a les comarques tarragonines, en concret al Baix Camp, amb la intenció de recórrer dos massissos parells com són el de Colldejou i el de Llaberia.
El bus ens deixa al coll Roig, a la carretera de Colldejou a La Torre de Fontaubella. En sortir del vehicle, el fort vent fresc ens castiga a tots, i no sabem si esmorzar tots a dins, o començar ràpid a caminar i cercar un lloc arrecerat. Optem per la segona opció iniciant la pujada cap a la Mola de Colldejou. Ben aviat un espai assolellat i sense gaire vent, ens permet fer l’esmorzar.
Quan el nostre camí surt del bosc i deixem enrere el Portell de la Cova, transitant per terreny obert i rocallós, el vent ens acompanya de nou. El nostre corriol trenca els passos de roca pels llocs més evidents, fins situar-nos dalt dels plans de la Mola. La Mola resta coronada per un antic fortí de les guerres carlines .Les vistes són espectaculars, tant cap a la costa i Cap de Salou, com cap a l’interior amb el proper Montsant.
La nostra ruta segueix pel caire de la cinglera, passant pel bonic Recó del Cargol, petita superfície herbada al costat mateix de l’espadat. Baixem per terreny obert fins al Coll de Guix, important nexe entre la Mola i la Serra de Llaberia.
A partir d’aquí per a pujar a la Miranda de Llaberia continuem per l’anomenada drecera d’en Ramon. Ignorem qui era en Ramon, però val a dir que el dia que va trobar o fer el camí, deuria tenir pressa, ja que puja quasi recta i de valent. A l’igual que a La Mola, quan deixem el bosc, ens trobem amb una esberlada cinglera, però que sense dificultat, per diferents passos ens permeten pujar a la Miranda, punt més enlairat de la serra de Llaberia, actualment coronada per una estació meteorològica amb una gran bola, visible des de molts indrets del país.
Aprofitem la construcció meteorològica per fugir del vent i fer un petit mos. Les vistes segueixen sent un espectacle: La costa, Montmell, Montsant, Cardó, Ports, Montsià i molts altres massissos.
Iniciem el descens tot cercant la Creu de l’Estabell, que recorda la caiguda el 1938 d’un Junker del III Reich just en aquest indret. Nosaltres, però, anem cap a una altre creu situada a la Punta dels Frares. Val a dir que amb el vent que fa és agosarat apropar-se a la cinglera; tot i així paga la pena. Continuem resseguint la carena oriental del massís fins el Portell de Roca Mitjanera, als peus del Cavall Bernat de Llaberia. Flanquegem la roca del Cavall fins arribar a la característica Roca dels Esperits. Algun mal esperit hi ha, doncs un de la colla ensopega amb els còdols de camí, i queda plegat amb fort dolor en una cama. Comencen a sortir tota mena farmacioles i píndoles,i seguint les instruccions del veterinari del grup, es pren les més adients. Resultat: anava tan xutat que a la baixada era difícil seguir el seu pas.
Sense cap més entrebanc arribem al poble Colldejou on ens espera l’autocar. Ha resultat una bona ruta on hem enllaçat dos massissos característics, amb grans vistes panoràmiques, terreny variat; i per variar en aquestes contrades moooooolt de vent.
Toni Ensenyat (15/XII/2018)
