El Montsià, un massís amb personalitat pròpia i ben definit geogràficament a l’extrem sud del nostre litoral. La Jordina, bona coneixedora de la zona, és l’ànima de fer-nos arribar tan a baix del mapa. ....Ella i en Salvador han muntat l’itinerari. La ruta ens queda lluny de casa, però amb bona organització tot és possible.
El bus d’anada fa una curta parada a l’estació de tren d’Amposta- L’Aldea, on fem un esmorzar ràpid i recollim el Jordi, la Glòria i en Ramón,aquest, veí de La Sènia i enamorat d’aquesta regió que no para de recórrer-la amunt i avall. De nou dalt del bus continuem fins a les naus del Mas de Miralles prop de La Ràpita, on comencem l’excursió.
La ruta inicialment planera va guanyant alçada seguint el GR-92. En creuar la carena prop de la Mola Conillera, ja podem albirar les terres del Delta. Entrem a l’alzinar del Burgar amb uns magnífics exemplars d’alzines i un forn de calç. Ben aviat trobem la font del Burgar, amb poquíssim cabdal. Seguim amunt fins trobar les runes de l’antic nucli de Mata-redona. Ara ja per un terreny més obert pugem a La Foradada, cim situat al nord de la serra, i tal com el seu nom indica, fa un important i característic trau a la roca, amb vistes al Delta. Dalt de la penya fem un mos, mentre gaudim de bones panoràmiques sobre les terres de l’Ebre i els Ports. Tenim sort de la Jordina i en Ramon que ens fan de Cicerones de tot el que es veu.
Ens fem fotos a bell mig de La Foradada del dret i del revés, com si d’una companyia de teatre es tractés. Finalitzada la sessió, baixem uns metres i anem flanquejant pel vessant occidental de la serra entre cingleres fins el mas de Comú, també abandonat. Deixem el GR i per un corriol rost ens enfilem al cim culminat de la serra, la Torreta (765m.). Immillorable mirador de la zona: Peníscola, Penyagolosa, serra d’Irta, Els Ports, serra de Godall, Cardó i com no, el Delta. Dinem dalt del cim arrecerats del vent. I està clar, comencen a circular les menges més diverses: amania de pasta, croquetes, empanades, truites, pollastre,etc..Ja amb l’estomac content, seguim uns minuts més de carena fins el proper cim de la Molacima, des d’on iniciem el descens cap el Mas de Rosalea (abandonat) i posteriorment fins a les terres planes de conreu a les rodalies d’Ulldecona, entre antigues oliveres i mandariners, tots ells colgats dels seus fruits. El darrer tram el fem seguin el «ligallo» de La llacuna fins a creuar la carretera on ens espera el bus.
Finalitzem amb una bonica posta de sol entre oliveres....i ruta de nou cap a Barcelona, amb una nova travessa al sarró d’una serra fins ara desconeguda per molts de nosaltres.
Pep Molinos (16-11-2019)
