El passat 21 de desembre, un grapat d’amics i amigues del Semprepodem ens vam desplaçar al massís de Sant Llorenç del Munt per fer la darrera excursió de  l’any i en el dia més curt de l’any. Ja a l’autocar, abans d’arribar al punt de sortida, l’Àngel ens presenta la Carme, que farà la primera excursió amb nosaltres (i esperem que moltes més !!!), i en Miguel, l’organitzador de la sortida, ens explica l’itinerari que seguirem.

Arribats a Coll d’Estenalles, el dia se’ns presenta esplèndid, amb un bon solet i sense vent, però caldrà anar amb compte perquè la pedra està molt humida i rellisca força. Comencem a caminar cap al Montcau, fent una bonica volta per pujar als Cortins, amb “curiosa” grimpadeta que demana molta atenció per no anar a parar on no toca. Continuem pel corriol i la carena del Montcau fins al cim, on arribem gaudint d’unes vistes esplèndides: Canigó, Puigmal i Cadí ben nevats, Montserrat i el mar, entre d’altres indrets igualment encisadors.

Baixem del Montcau, i passat un collet, ens endinsem a la Cova Simanya, completant així el triplet d’activitats muntanyenques de la sortida: excursionisme, grimpada i espeleologia.

Ja de camí cap a La Mola, entre baixades i pujades, el temps ens canvia, i comença a ploure, ara suau, ara més fort i causa un considerable fangueig, que afegeix duresa a la caminada. Quan ja tenim a la vista l’antic monestir benedictí de Sant Llorenç, fem assemblea per decidir on dinem, i guanya per majoria baixar a la balma de Sescorts.

Ja amb la panxa plena, fem la darrera pujada a La Mola, acompanyats ara, d’un fort vent. Paradeta al monestir i foto de grup. Entre núvols, pluja i vent, continuem la ruta baixant pel camí dels monjos. Malgrat les condicions meteorològiques, gaudim d’una posta de sol espectacular, d’aquelles que es recorden. Les poques hores de llum d’aquest dia, fa que la fosca ens atrapi una estoneta abans d’acabar l’excursió, havent d’utilitzar altre cop les frontals que ens han il·luminat a la Simanya.  Cansats i contents, arribem a l’aparcament on ens espera l’autocar per tornar a casa. Magnífica sortida ben eclèctica, amb una bona caminada, emocionant grimpada, tastet espeleològic, i temps molt variat: sol, pluja i vent.

Moltes gràcies, Miguel, per haver-nos portat per aquestes meravelloses contrades. I per extensió, gràcies a tots i totes les vocals de sortida que invertiu molts esforços per tal que la resta puguem gaudir de grans moments a la muntanya, en molt bona companyia.

Ruta penjada al Wikiloc pel l’amic Xavi Domènech:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-coll-destanalles-a-matadepera-laltre-cara-del-montcau-44648416#wp-44648418

Gràcies, Xavier !!!

Jordi Secall

Altres