El passat dissabte 11 de juliol ens trobem al Coll de la Creueta, 1921 m. , tretze companys per gaudir de la sortida de senderisme.

Uns venen de Barcelona amb cotxes particulars, altres de La Molina i d’altres de Puigcerdà, gràcies a l’estrenada jubilació. Mentre esperem uns minuts, veiem un bon reguitzell de ciclistes que omplen de colors la carretera.

Ja hi som tots!!! Després de les “noves salutacions” iniciem una aproximació molt plàcida cap al Tossal de Rus.

La muntanya  ens acull amb un mosaic de flors de tots colors, però hi predomina el groc. No sé on posar els peus per caminar, em sap tan de greu trepitjar-les...  Ens aturem per fer-lis fotografies i també quedem sorpresos al veure isards i un parell de voltors. Tot molt a prop, que bonic!!!

Seguim fins el Cim del Pla de Baguet , 2031 m., i fem una petita aturada per gaudir de les vistes, tot i que el dia no és gaire nítid. Als nostres peus  tenim La Pobla de Lillet al Berguedà i molt més amunt el Pic Peric, la piràmide negra del Carlit al fons, tot el sector del Puigmal i els Torreneules.

Continuem i ens trobem una baixada rocallosa per dirigir-nos al Coll de la Bassa, 1874 m,. Busquem un camí més planer entre el bosc de pins i avets que ens porta directament a la Barraca de la Bassa, per cert, molt ben feta i envoltada de vailets per agrupar les moltes, moltíssimes vaques i vedellets que posen música i oloreta a la nostra presència.

El panorama és preciós: les muntanyes estan recobertes per una catifa verda miris cap a on miris, el color bru torradet de les vaques, la amplitud infinita del cel i la terra... un regal pels sentits.

Ara sí, fem l’últim tram cap el cim. Pugem fent ziga-zagues per amorosir el pendent mentre contemplem les petites terrasses que hi ha, com plecs horitzontals que recorden una faldilla plisada. És ben curiosa aquesta formació, pensem que potser es deu a antigues plantacions de pins i avets que no han prosperat i, degut a l’abandó i a l’erosió natural del vent i l’aigua, han sorgit aquestes formes tan peculiars.

Després d’una suadeta, arribem al cim, 2118 m. Respiro fons i faig volar la meva ànima perquè agafi l’energia que necessitem per continuar vivint.

Ara s’ha tapat, s’apropen uns núvols que amenacen pluja i no ens hi estem gaire estona. Fem un mos mentre veiem el Puigllançada molt a prop i Castellar de n’Hug. No pot faltar la foto amb la satisfacció del grup i ràpid cap avall.

Tornem per la pista i, amb alguna trampeta que fa el Pere, alguns avancem sense gaire esforç. D’aquesta manera, hem fet una ruta circular de les que tant m’agraden, i tanquem el cercle amb un dinar rodó al Refugi de La Molina: com  gaudim d’aquest àpat i de la conversa!!!

Personalment, després  dels mesos passats encara valoro molt més aquestes estones que tant he trobat a faltar.

Moltes gràcies Rosa Maria per fer-ho tan bonic i agradable.

Salut!!!

Marta Cavero

Distància: 8/9 Kms.

Desnivell:  400 m.

Horari: 4 hores aprox.