Iniciem la temporada de senderisme, sabent que les sortides no seran com abans, per culpa del ditxós Coronavirus, però amb il·lusió i ganes de gaudir de la muntanya.

Aquesta primera excursió ens portarà fins al  Santuari de Cabrera, pujant per la Coma d'Aiats i baixant cap a Sant Julià de Cabrera. Llocs que alguns ja coneixíem, però que sempre ve de gust re-visitar.

Aquest bonic recorregut requereix fer combinació de cotxes. Així que després d'una paradeta pel camí per esmorzar, fem cap el Pont de la Rotllada (prop de Cantonigròs), que es el punt d'inici de la caminada i on tots els excursionistes esperaran que els xofers duguem els vehicles fins a Sant Julià, i retornem amb un únic cotxe, per començar junts l'excursió.

Aquesta era la intenció, però aquesta operació que havia de durar poca estona, es complica a causa d'un malentès d'un dels xofers, i s'allarga molt més del previst. Els companys pateixen pensant que hagi pogut passar-nos alguna cosa, ja que no els hem pogut avisar per manca de cobertura. Ja se sap que qui s'espera es desespera!!

De seguida que podem ,avisem que comencin a caminar, per que ja s'ha fet força tard. Per sort no es una excursió gaire llarga i com que no depenem ni de restaurant ni d'autocar, no ens cal patir per l'horari...

Els xofers arribem al punt de sortida i ens posem en marxa, a veure si aconseguim atrapar als companys. Anem fent camí per la coma d'Aiats, sempre pel bosc i veient a la dreta els imponents cingles d'Aiats. De primer el camí planeja, però poc a poc comença a pujar, cada vegada més costerut. No està gaire ben marcat i en alguns claps de roca, sort en tenim de les fites...

Va passant l'estona i no els aconseguim. Una companya i jo mateixa ens hem avançat una mica i en alguns moments totes dues soles, tenim el dubte de si anem bé, sobre tot quan, en un moment donat, el camí comença a baixar decididament, cosa que no ens esperàvem pas. Un petit i rústic cartell penjat en un arbre, ens confirma que hem de seguir baixant, i quan ja comencem a estar una mica “mosques” de tanta baixada, sentim veus conegudes: Hem atrapat als companys!

Els trobem just en un pas de roca equipat amb un cable, per evitar relliscades. Superat aquest pas continuem el camí sempre per bosc, fins a sortir al coll de Bram, al peu de la cinglera on veiem les escales que pugen al Santuari. Decidim deixar les escales per la baixada i agafem el camí de les marrades, que més suaument i en unes quantes ziga-zagues, puja fins al Santuari de Cabrera.

Sembla mentida que dalt d'aquells cingles  hi pugui haver una esplanada tan gran. Ens hi passem una bona estona, cadascú al seu aire, entrant al Santuari o caminant pel prat, fins al mirador, la creu i les restes de la torre del castell. Les vistes són espectaculars. Tenim sota mateix, Sant Julià de Cabrera, cap a on hem de baixar. També veiem, entre altres llocs, la Plana de Vic i els cims del Pirineu nevats, mig amagats entre els núvols.

Aprofitem per fer un mos, i després ja tirem avall per les escales, que ben ràpidament ens tornen al Coll de Bram, on ens espera en Domènec, amb un company que ha decidir no pujar al Santuari.

Aquí agafem ja el camí de baixada cap a Sant Julià. Sempre pel bosc i sota les parets de la cinglera anem baixant fins a uns bonics prats, des d'on ja veiem propera l'església romànica de Sant Julià de Cabrera i els cotxes que hi hem deixat aparcats.

El dia s'ha tapat una mica i cauen unes petites gotetes. Per sort al costat de l'església hi ha un porxo, que ens va de perles per dinar-hi a sota.

Però... encara manca una ultima “sorpresa”: Algú troba a faltar el dinar i s'adona que s'ha quedat al cotxe que tenim al principi de l'itinerari!! I apa, agafem un cotxe i tornem a fer la operació al revés!!  Ara però sense incidències, en poca estona ho tenim fet.

Dinem, i fem tertúlia tots plegats, comentant que en properes sortides hem de “perfeccionar” el dinar de carmanyola i organitzar-nos per dur termos amb cafè, algunes galetetes, etc... De mica en mica n'anirem aprenent!

Abans de marxar, és obligat visitar els voltants de l'església, amb el seu cementiri, la casa de colònies (suposem que és l'antiga rectoria) i un altre edifici ben notable, que sembla estar en restauració. És un conjunt ben bonic situat en un lloc preciós.

Un bon final per una sortida ben encertada. Gràcies Domènec i Anna per l'organització.

Rosa Maria Soler (26/09/2020)