Degut a la segona Pasqua, s’ha hagut d’avançar la sortida mensual del nostre grup. Aquesta vegada hi aniríem en tren. Els participants ens vam anar incorporant a diferents estacions fins arribar a Sant Celoni, on encara s’hi van afegir uns quants més que venien en cotxe. El dia estava mig ennuvolat però la temperatura era agradable. La banda de Sant Celoni ens transporta normalment cap a la zona del Montseny, però aquest cop la Rosa Mª ens proposava conèixer la Vall d’Olzinelles, que és a la banda oposada.
El primer, va ser anar a esmorzar. Ens va sorprendre que gairebé tots els bars fossin tancats. Potser era per l’hora... Ens en van indicar un però, on hi vam poder carregar forces. Per començar, vam haver de creuar dos passos per tal de salvar les vies del tren i passar per sota la carretera i l’autopista AP-7 fins arribar a can Draper. Algú va començar la caminada amb el pas canviat i va trompassar un parell de cops amb unes pilones, per sort però, sense més conseqüències.
Can Draper és una bonica casa pairal del 1860 i és on s’inicia la vall d’Olzinelles que es troba al vessant oest del massís del Montnegre, molt transitat en temps passats. Allí vam prendre el camí que s’endinsa cap a la vall. De seguida vam quedar impressionats per un paisatge aclaparador de camps d’alfals pigmentats de roselles i limitats per uns arbres frondosos i d’un verd renovat.
En un punt, ens vam haver de desviar una mica per tal d’anar a veure el “pou de glaç” que es feia servir per emmagatzemar el gel produït durant l’hivern i conservar-lo fins l’estiu. Després vam recuperar el camí i el vam anar seguint fins a creuar la carretera i vam continuar pel camí paral·lel a la riera fins arribar a Can Valls. Per aquest camí hi vam trobar uns pollancres i plataners imponents que segons ens van dir, havien estat tallats per la base i això havia propiciat que el seu tronc fos doble o triple, donant-los unes característiques certament curioses. Els cants dels ocells ens van acompanyar durant tota la caminada. Una delícia.
La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigües cap els recs i les basses properes. També ens hi vam trobar antics ponts de pedra, com el del camí de Can Plana, on ens hi vam desviar per fer unes fotos. Prop d’allà ens hi vam trobar el “Pollancre d’Olzinelles” de 26,6 m. d’alçada. Sorprenent, majestuós.
D’allà ens vam arribar a veure els “forns de la Pega”, uns grans recipients de ceràmica de forma oval que servien per obtenir pega mitjanant la cocció lenta de pins i alzines i que s’utilitzava per l’enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients. Després vam passar per la font del Rector, prop ja de la Parròquia de Sant Esteve d’Olzinelles. Un indret on s’hi troba l’ermita i la rectoria. Hi vam ser molt ben acollits. Hi tenien gallines, aus diverses i fins i tot un porc senglar.
Després de voltar per allà una bona estona, vam seguir camí. Vam arribar a una gran bassa, la de “l’Aranyal”, on ens hi vam fer unes curioses fotos en les que ens reflectíem a l’aigua. Prop d’allà hi vam trobar el cedre de Can Valls de 20,75 m. d’alçada, uns plàtans i el faig del pont de l’Aranyal, tots ells imponents.
Seguint, vam arribar al sot de les Mines, un raconet encisador amb una font i un entorn d’arbres i bardissa que donaven sensació d’acolliment. En acabat, vam anar seguint, el camí fins llavors planer, s’enfilava fins que vam arribar a una zona boscosa, on vam decidir fer l’aturada per dinar. Era la 1 h., però havíem fet gana. El nostre bon amic Joan ens va convidar a provar el seu oli i fins i tot una maionesa casolana, que va encantar a qui la va poder provar.
Després de reposar una bona estona, vam iniciar ja la tornada cap a Can Draper, baixant pel Clot de la Remor. En arribar a Sant Celoni, vam anar a fer un cafetó al bar on havíem esmorzat. Un molt bon respir a la terrasseta, tot comentant la sortida.
Un primer grup van marxar i la resta ens vam quedar a esperar el tren següent. S’hi estava tan bé... Havia estat una sortida fantàstica, a un indret desconegut per la majoria, que ens va encantar. Bon temps, bona companyia i un lloc esplèndid, que més es pot demanar?
Fins la propera!
Anna Viola (15/05/2021)
