Una vegada més, el famós Covid, ens ha obligat a canviar els plans, i la sortida de Senderisme de l’abril s’ha hagut de fer novament per Collserola.
Cal dir però, que tot té una part bona i la d’aquesta situació de confinament comarcal, és que durant aquests mesos hem anat coneixent racons i raconets que molts de nosaltres ni havíem sentit anomenar... En aquesta excursió circular amb inici i final al Baixador de Vallvidrera, n’hem conegut alguns més.
Vam començar seguint el GR 92, en direcció a Sta. Creu d’Olorda. El vam deixar prop de mas Pins, per agafar un trencall a l’esquera i baixar cap a Valldonzella, un racó ben tranquil on vam poder veure l’històric edifici de la Casa del Bisbe i les ruïnes del Monestir de Valldonzella o torre de Sta. Margarida. Aquest monestir va ser l’origen del que encara es troba a Barcelona amb el mateix nom, al barri de Sant Gervasi.
Al costat mateix hi ha la font de Sta.Margarida, situada al fons d’una volta amb seients a banda i banda, on vam fer un descans.
Després de la baixada, va tocar pujar de nou i vam seguir camí fins el Coll de les Torres, des d’on vam fer un caminet que més o menys paral·lel a la carretera ens va dur fins al coll de Can Cuiàs. Com que ja teníem la gana feta, vam buscar una ombra i vam dinar. El punt escollit potser no era dels millors... però va fer el fet i vam omplir la panxa, per agafar l’últim tram de l’excursió amb més ganes.
Per sort ara només queda la baixada seguint un bonic i ombrejat camí fins el pantà de Vallvidrera. Vam passar per la font de Can Llevallol, amb el seu pollancre monumental. Més avall trobem la font de l’Espinagosa i aviat fem cap el pantà de Vallvidrera, tan concorregut que contrasta amb la tranquil·litat de què hem gaudit pràcticament durant tot el recorregut.
Xino-xano anem cap a l’estació, envoltats de força arbres florits que ens alegren la vista durant aquest últim tram de la caminada.
No sense recança, renunciem al possible cafetó o gelat, que teníem pensat, a la vista de la gentada que omple el bar restaurant... Què hi farem, un altra dia serà!
Rosa Maria Soler (24/04/2021)
