Per començar la temporada de Senderisme, per fi hem pogut fer aquesta bonica i suau ruta circular per la Garrotxa, tantes vegades anunciada i suspesa durant el curs passat, per culpa de la Covid.

Com que les previsions meteorològiques anuncien pluja a partir de primeres hores de la tarda, caldrà anar una mica a la idea i no entretenir-nos gaire.

La ruta surt d’Oix per agafar per poca estona la carretera per on hem arribat. Aviat la deixem per l’esquerra per seguir els indicadors i marques que en forta pujada ens duran fins a una carena amb molt bones vistes sobre la vall d’Oix, des d’on veiem ja l’Ermita de Santa Bàrbara. A partir d’ara la ruta va carenejant, per una pista força planera fins el Collet de la Teula i Coll de  Palomeres, amb vistes espectaculars cap a la Vall de Sadernes i el Bassegoda.

Una curta remuntadeta final ens porta fins a l’Ermita i l casa que hi ha al costat, on hi ha servei de bar.

Després de visitar l’ermita romànica, com que el lloc és molt bonic i encara fa un bon sol, decidim fer la parada llarga per dinar, tot i que només són quarts d’una.

Aprofitant que l’ermita té un porxo molt gran, ens hi instal·lem i demanem begudes. Tot menjant i xerrant, passem una bona estona, però aviat ens adonem que comencen a créixer les anunciades nuvolades. Cal anar tirant avall.

La tornada la fem començant a baixar cap al nord per la pista força precària que arriba a l’ermita. Només sortir ja veiem que per la banda del Puigsacalm, està descarregant de valent!!

Després d’un parell de curts revolts, deixem la pista per agafar el corriol, sempre ben marcat amb marques grogues, que baixa decidit cap el fons de la vall d’Oix.

Anem ràpids per por de la pluja, malgrat que cal fer molta atenció a no relliscar, per la pendent i la humitat de tot el recorregut. Finalment arriba la pluja, no gaire forta, però una mica pesadeta per les intermitències, que ens fan treure i posar capelines unes quantes vegades.

Baixem fins a arribar a la vora de la riera d’Oix a l’indret anomenat Pla d’en Pei. Des d'aquí, i fent atenció per no perdre les marques, anem planejant seguint la vall fins a arribar a l’anomenat Pont Romà (en realitat és romànic). Passem pel pont i seguim un corriol per l’altra banda de la riera, que ens deixa just a l’aparcament on trobem l’autocar, enmig d’una pluja ara ja més decidida, que ens fa desistir d’anar a donar una volta pel poble.

Son només les 3 de la tarda, però no ens hem mullat i no cal temptar més la sort...  Millor que anem tirant cap a casa!!

Rosa Maria Soler (18/09/2021)