Per la primera sortida de de Senderisme de l’any en Pep ens ha preparat una bonica passejada per les terres de la Garrotxa, tot resseguint la Serra de Sant Valentí, que algú de la colla va batejar com “la Collserola d’Olot”.
Efectivament es una serra molt propera a la capital garrotxina, i des de la carena en tenim molt bones vistes tota l’estona, com passa a Collserola amb Barcelona.
Vam fer un recorregut partint del petit nucli de la Pinya i per una constant pujada entre bosc, vam assolir el cim de Sant Valentí (652 m) on hi ha un petit oratori del Sant. Fem una aturada per gaudir de la panoràmica: Olot a sota mateix, al fons el Bassegoda i a banda i banda el Puigsacalm i el Canigó.
Seguim la ruta tot carenejant i gaudint d’un bon solet i del panorama, per un camí ben amable sota les alzines. Poc a poc anem perdent alçada i aproximant-nos a Olot. Abans però prenem un trencall que, en pocs minuts, ens porta al cim del volcà Montolivet, cobert de vegetació i on hi ha una antiga torre militar de l’època carlina, coronada per una gran antena.
Aviat retornem al camí principal i continuem la baixada, arribant ben aviat a les primeres cases d’Olot, on destaca la moderna i impactant església de Sant Pere Màrtir.
Després de baixar un munt d’escales, caminem pels carrers tot travessat Olot, per anar al peu del Volcà Montsacopa, on ens espera l’ autocar. Uns quants decideixen que ja n’hi ha prou per avui i la resta pugem al cim del volcà. El camí puja per una zona de sorres i pedres negroses que deixen clar que estem en un volcà. Al cim, molt ampli, hi ha una ermita de Sant Francesc i als voltants vàries torres de defensa, semblants a la del Montolivet.
Abans de tornar cap a l’autocar, donem tota la volta a l’esplanada, pugem una de les torres per una escala de caragol i passem vora del que era el cràter del volcà.
En poca estona ja tornem a estar tots junts i pugem a l’autocar, per anar cap a San Feliu de Pallerols, on es troba el restaurant on dinarem.
I... renoi quin dinar!! Tot boníssim i abundant.
Amb la panxa tan plena, cal anar a fer un volt abans d’asseure’ns al bus i tots ens escampem pel poble de Sant Feliu de Pallerols, que encara es ple de pessebres posats en boniques raconades vora del riu i en altres indrets.
Quan anem arribant a l’autocar s’ha girat un ventot ben desagradable i agraïm de poder entrar-hi. El viatge de tornada el fem en silenci i mig adormits, fins a l’entrada de la Meridiana, on una cançó que sona per la radio ens fa espavilar i acabem tots cantant i picant de mans. Un bon final per un dia ben agradable.
Rosa Maria Soler (14/01/2023)
