Aquest cop la sortida de Senderisme l’hem fet en cotxes particulars, ja que no s’hi ha apuntat prou gent per omplir un autocar. Potser ha estat la por de la calorada que s’anunciava pel cap de setmana?
No ho sabem, però el que si us podem dir és que de calor n’hem passat, si, però no tanta com era d’esperar. Malgrat el dia assolellat que ens va fer, el fet de que la major part de la sortida va transcórrer per boscos i un airet que ens va acompanyar durant tot el dia, va fer molt agradable el camí.
Sortim de Prades per un bonic camí, que va pujant sense gaire pressa enmig d’una vegetació espectacular- Cal destacar el roure reboll, varietat que a Catalunya només es troba a les muntanyes de Prades i que presentava un to de verd magnífic. També hi ha pins i castanyers i al ser primavera, força flors.
L’únic tram de pendent forta es troba just en arribar al cim, on tots anem fent cap, més o menys esbufegant. Ens hi passem una bona estona admirant les bones vistes i tots estem d’acord que ha valgut la pena pujar-hi.
Comprovem amb alegria que la placa que es va col·locar pel Centenari, segueix ben ferma al seu lloc. Aquest cim és sostre de dues comarques: L’Alt Camp i la Conca de Barberà.
Iniciem la baixada en direcció contrària de per on hem arribat, per una pista que passa per l’obaga (seguim sense passar calor).
Al cap de poca estona agafem un trencall per anar a visitar les Coves d’en Pere, un indret que ens ha sorprès ben agradablement. En un replà i sota d’uns immensos blocs de pedra, hi ha restes de construccions. Parets i fins i tot l’arcada d una porta, amaguen un parell de balmes espectaculars.
Ens hi passem una bona estona, fent fotos i entrant i sortint, per gaudir de l’espai.
A partir d’allà ja trobem les senyals del “Camí ramader de Poblet a Prades”, que ja no deixarem fins a arribar al poble.
Fem un bon dinar, que normalment ja seria un digne final per aquesta sortida... però aquest cop aprofitant que no ens apressa l’horari de l’autocar, anem a fer una volta per la Plaça Major de Prades, que bé val una visita i per rematar ens arribem amb els cotxes a l’Ermita de l’Abellera, situada en un paratge ben singular i amb vistes espectaculars. Llàstima que no hem pogut aconseguir la clau per entrar-hi... Una altra dia serà i així tindrem excusa per tornar a visitar aquestes contrades.
Rosa Maria Soler (21/05/2022)
