Per retrobar-nos desprès de les vacances de Pasqua hem pujat al Puig del Far, dins l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, des de Vilanova de Sau (Osona) fent una ruta circular d’uns vuit kilòmetres i 330 metres de desnivell.
Catorze socis i sòcies de l’Agrupa hem quedat a Vilanova de Sau com a punt d’inici de la caminada. Aquesta vegada, ens ha tocat desplaçar-nos en cotxes i els que veníem de Barcelona, hem fet parada per esmorzar al Xuxo’s bar.
A l’arribar al poble, l’hem creuat per arribar a l’aparcament del costat del cementiri de l’església romànica de Santa Maria de Vilanova (segle XI). Renoi!, quin poble més bonic i més ben cuidat: tots els carrers empedrats i les cases pintades amb colors grocs i ocres que li donen una atmosfera molt agradable.
Una mica abans de les 10 del matí hem començat la ruta cap al Puig del Far per una pista i ben aviat ens hem anat enfilant suaument per un corriol. A l’arribar al Pla de Santa Margarida, ens hem desviat a la dreta fins arribar a les runes de l’ermita de Santa Margarida d’Ardola (també romànica del segle XI) dins del municipi de Tavèrnoles. L’estat de conservació d’aquest edifici és lamentable, com s’assenyala a la pàgina web de patrimoni de la Diputació de Barcelona i si no es prenen mesures per a consolidar les restes que hi ha, desapareixeran engolides per la natura.
Seguim pujant i arribem a una zona plena de roques molt grosses que ens ofereixen un bonic espectacle. Ens hi aturem una bona estona per veure-les de prop i fer-ne algunes fotos. Algunes tenen de més de quatre metres d’alçada, i apareixen al mig del bosc amb formes curioses, com per exemple un conjunt de roques en forma de bolet. Seguint el camí ens trobem una gran bauma que travessem i continuem la pujada cap al Puig del Far. Ens trobem davant d’unes espectaculars vistes que se’ns ofereixen damunt d’unes enormes roques com lloses sobre de la cinglera. Cal estar atent ja que res ens impedeix apropar-nos al límit de la roca. Seguint més enllà, coronem el cim, el Puig del Far (832 m.). Des d'aquí les vistes continuem sent magnífiques. Veiem el pantà de Sau ple a vessar com feia anys que no es veia. De fet recordo que fa un parell d’anys vam fer una sortida de l’Agrupa des de Sant Hilari Sacalm fins a Susqueda i feien pena de veure els dos pantans quasi buits. Al pantà de Sau et podies passejar a peu per les restes de Sant Romà, submergit sota el pantà l’any 1962. Avui se’ns ha fet difícil distingir on era el poble. En aquest punt fem les fotos de grup habituals per a tenir un bon record de la sortida.
I ja iniciem el camí de tornada. Passem per la bassa de Santa Margarida i anem a trobar el camí del cargol, un corriol pedregós i amb fort pendent que al capdavall ha resultat més fàcil del que inicialment ens pensàvem. Baixant a poc a poc i amb cura no hi ha res que sigui difícil d’aconseguir. Arribem a Les Viletes i per una pista asfaltada arribem a Vilanova de Sau. Anem molt bé de temps. Són dos quarts de dues i amb la calma ens preparem per anar a dinar: algunes fem estiraments, d’altres canvis de sabates i canvis de roba. Quan estem a punt, amb els cotxes anem cap al Restaurant Cal Janot a Tavèrnoles. En Lluís coneix una pista asfaltada i camí per la muntanya que abreuja el recorregut de Vilanova de Sau a Tavèrnoles i l’aprofitem.
Fem un bon àpat i després d’una agradable sobretaula emprenem el camí de tornada a Barcelona.
L’excursió ha sigut molt bonica: els boscos que hem creuat i els paisatges que hem vist així com les vistes de les que hem gaudit. Ens ha acompanyat una bona temperatura de primavera, amb una mica de calor a les pujades, i el sol s’ha deixat veure a través de la calima imperant. Les olors en han acompanyat durant tol el camí així com els colors de les flors: el groc de l’argelaga, amb el seu intens olor, els narcisos silvestres també grocs, les violetes i la farigola ben florida i ben olorosa.
Moltes gràcies a la vocal i a tots i totes per la participació.
Jordina Argimon (11/04/2026)
