VACANCES 

El nostre local social romandrà tancat del 5 al 30 d’agost. 

Desitgem a tots els socis unes vacances ben aprofitades. 

Recordeu d’explicar-les enviant escrits i fotos pel butlletí i la web.

 Imatge de mostra A les 7 del matí ens trobem a Fabra i Puig i tot seguit sortim cap a Torroella de Montgrí on, després de més o menys marrades pel poble i voltants, cap a les 9 tothom ha aconseguit fer cap al punt de trobada, on comença la nostra excursió...

20 de setembre de 2009

A les 7 del matí ens trobem a Fabra i Puig i tot seguit sortim cap a Torroella de Montgrí on, després de més o menys marrades pel poble i voltants, cap a les 9 tothom ha aconseguit fer cap al punt de trobada, on comença la nostra excursió.
Després d’esmorzar, al costat dels cot¬xes mateix, comencem la pujada cap el Castell de Montgrí. Som 15 de colla… més  un gos: el “Floc”.

El dia és clar i fa un ventet fresc i anem fent tranquil•lament tot xer¬rant, ja que el camí és ample i puja amb força suavitat i així aviat arribem a un collet on hi ha una creu en un pedestal de pedra ben gran, ens hi aturem a descansar.  
A l’altra banda es veu ben a prop l’Ermita de Sta. Caterina i decidim que val la pena d’arribar-s’hi, abans de pujar al castell. Dos de la colla prefereixen anar tirant directament cap al castell i quedem que ens trobarem a dalt.

Un quart d’hora per una suau baixada i ja som a l’ermita. La trobem tancada, però de seguida apareix un senyor que ens ofereix d’obrir-nos la porta per a que la puguem visitar per dins. Hi accedim passant per l’interior de la casa que està adossada a l’ermita, i per la porta de la sagristia. Quedem sorpresos de veure l’interior força ben restaurat: Al sostre hi ha unes boniques i curioses pintures i el retaule barroc llueix de debò. Per desgràcia la imatge de Sta. Caterina original va ser robada fa uns anys i ara n’hi ha una d’alabastre que no lliga gaire amb el conjunt.
Després de signar tots en el llibre registre, aprofitem el servei de bar i prenem una beguda per refrescar-nos ja que el vent fresquet del matí ha desaparegut fa estona i la calor comença a collar-nos

La nostra intenció era pujar al castell directament des de l’ermita, però ens diuen que el camí està perdut i que és millor tornar enrere fins el collet de la creu. Així ho fem, i d’allà emprenem la pujada, que en aquest tram final és un xic més dura. Quan arribem al castell, trobem als dos companys que hi havien pujat directament, així com un munt de gent.  Pel que es veu, és una excursió molt popular.

Imatge de mostra

El Castell de Montgrí està situat en un turó de la Serra de Montgrí, a uns 300 m d’alçada. És un edifici gran i quadrat, però que només té les quatre parets exteriors amb una torre a cada angle. De dins està totalment buit (sembla que no es va arribar mai a acabar-ne la construcció). En una de les torres hi ha una escala de caragol, que permet pujar i donar la volta a tot el mur del castell per dalt.

La vista s’ho val: El golf de Roses, les Illes Medes, L’Estartit, la desembocadura del Ter i, als peus mateix, el poble de Torroella, d’on venim.   
Després de contemplar la vista i descansar una mica comencem la baixada.  Han sortit nuvolades, però són majoria les estones d’un sol de justícia, que fa que ens delim per anar a la platja i posar-nos en remull. Quan arribem als cotxes fa una calda de por i ràpidament anem cap a la platja de l’Estartit.
 
Quan hi arribem, ja no fa sol, però estem tan acalorats, que no ens ho pensem gens i... cap a l’aigua falta gent! Quin gust fa un bon bany després d’una calorada! La mar és plana i l’aigua està boníssima i gaudim d’allò més. 

Quan ja en tenim prou, ens asseiem a dinar en un “xiringuito” a la platja mateix on demanem la beguda i cadascú es menja el que s’ha portat de casa. Com que està bastant núvol, la temperatura és molt agradable i passem una bona estona allà instal•lats, fent gresca. Acabem el dinar amb els cafès (acompanyats d’un boníssim “plum cake” que ha portat la Neus, fet per ella mateixa).

Imatge de mostra

 Com que el cel està cada cop més negre, aviat ens acomiadem per tornar cap a Barcelona. La pluja, en alguns moments ben abundant, ens ha acompanyat en bona part del viatge, però no ens podem queixar, ja que hem pogut complir amb tot el programa previst.


Rosa Maria Soler

 

Altres