VACANCES 

El nostre local social romandrà tancat del 5 al 30 d’agost. 

Desitgem a tots els socis unes vacances ben aprofitades. 

Recordeu d’explicar-les enviant escrits i fotos pel butlletí i la web.

Imatge de mostra

A Pedralbes ens anem reunint una bona colla. Es rep una trucada angoixada d'un esforçat assistent a qui la RENFE està maltractant amb l'exquisida eficàcia a que ja té acostumats als resignats usuaris i l'ha deixat aturat i per tant com si diguéssim ben penjat a mig camí de casa i la Sagrada Família; l'home ja és dins d'un taxi i està fent camí cap a la primera parada de l'autocar; en Bou el tranquil•litza i tothom està d'acord en esperar la seva arribada. Això de la RENFE sí que és un deute històric...

Amb ¼ d'hora de retard engeguem amb 53 excursionistes a bord. A la Panadella fem la parada tècnica per tal d'esmorzar i potser visitar l'excusat. Entrem a la Franja i per Benabarri amunt, fem contacte amb la vall del Noguera Ribagorçana. A les 12 som a la Masieta, se'ns hi ajunten uns quants que venen amb els seus cotxes. Comencem a caminar, uns pel camí de baix i altres seguint el GR1 que s'enfila per entre romaní i farigola, tots plegats arribem per passar el pont penjat que dóna accés al camí del Congost de Mont-rebei.

La vegetació ha canviat, som a una obaga ben humida amb abundància de boix i molta varietat d'arbres: til•lers, aurons, roures... A les vores del camí hi trobem l'herba fetgera i la flor de cucut, que ens fan saber que allà ja ha arribat la primavera. La remor de l'aigua ens acompanya tota l'estona, el camí, sense grans desnivells i ben buidat a la roca, passa a gran alçada sobre el riu; ancorat a la pedra, hi ha llargues tirades de cable que ofereix seguretat a l'excursionista. En punts estratègics, hi ha bancs que tan serveixen per a seure com per poder-s'hi parar i fer aquella fotografia que ens servirà per recordar aquest lloc diferent i preciós. De tant en tant, ens trobem amb un grup de persones que tornen. Una mica més enllà del barranc de Matamala, el riu surt de la gorja, hi ha un d'aquells bancs; els valents i valentes traiem la teca i alguna bóta i dinem, els “encaramésvalents” segueixen camí cap el santuari de la Mare de Déu de la Pertusa i Corçà. S'ha girat vent fred i el cel es va tapant de nuvolots grossos; pels valents i valentes ha arribat l'hora de tornar pel mateix camí fins la Masieta, quatre gotes i algun tro, ens fan patir pels “encaramesvalents”.

Itinerari llarg
(els encaramésvalents)
Ens acomiadem dels nostres companys de camí i del meravellós congost. El paisatge s’eixampla. El camí té tendència a pujar. Vici que no perdrà durant molta estona. La pluja ens visita. Després d’una llarga estona arribem al mas de Carlets. S’agrupa la tropa (34). Decidim fer un descans i un mos. Seguim camí amb la mateixa tendència ascendent i una forta baixada per fer un sifó. A la fondalada dinem a un espai herbat i amb molt de sol davant del mas de la Pardina. Prenem la pujada fins el coll. No parlem però sí bufem. Una part del grup decideix anar directament a Corçà i l’altre, més nombrós, visita l’ermita de la Pertusa al cim de l’espadat. Lloc magnífic i inoblidable. Quan el segon grup embarca a l’autocar comença a ploure de valent amb volves de neu que deixen enfarinades les crestes de les muntanyes properes.
Ens sentim cansats i satisfets.


Un cop tothom aposentat a les habitacions de l'Hotel Terradets, arriba l'hora de baixar a sopar, el Restaurant del Llac, amb el seu bufet lliure ens dóna l'oportunitat de refer-nos amb escreix dels esforços del dia. Contents, tips i satisfets, ens fiquem de nou a l'autocar i per una carretera estreta i de bons revolts tancats, arribem al Parc astronòmic del Montsec. Hi ha núvols i no podem mirar pels telescopis. Tot i això, per les entusiàstiques explicacions dels dos guies que ens acompa-nyen per les instal•lacions, ha valgut la pena pujar fins aquí dalt. Després al Planetàrium l'espectacle, engresca a la majoria. La comoditat de les butaques, la caloreta que hi fa i l'hora tardana, fan que algú aprofiti la fosca per fer-hi una becaina. El retorn a l'Hotel es fa sense entrebancs. Bona nit!

Diumenge
A les nou, ben puntualment, tothom és al menjador, podem triar entre dolç, salat, calent i fred; qui més qui menys fa el seu paper i cap a l'autocar, que passant per La Guàrdia, s'enfila per una altra carretereta que exigeix art i ciència al nostre xofer. Al castell de Mur ens hi esperen un parell de simpàtiques guies que se'ns reparteixen i donen detalls molt amens i pedagògics de la història, arquitectura i geografia de la comarca, el castell i la col•legiata. El dia és de Sol radiant i l'alçada del lloc -uns 900 m- ens permeten una magnífica visió del Pallars Jussà i allà lluny, ben blanc de neu, el Pirineu de la Vall Ferrera amb la nostra Pica d'Estats. A l'hora de dinar, els excursionistes, que avui no ens hem cansat gaire, encara tenim gana i se'ns veu passar amb els plats ben curulls, la cara satisfeta i els ulls espurnejants. Les taules, entre mossegades i converses s'omplen de benestar. Tot té un final i ara cal recollir els trastets i cap a l'autocar. Una parada a la Panadella per allò de les possibles necessitats fisiològiques (n'hi havia que roncaven i tot). Un petit xàfec tot corrent per l'autovia i a la Diagonal a ¾ de 6.

Gràcies amics Bou! Heu deixat el llistó molt enlaire i serà difícil de superar: Lloc, organització, hotel i restaurant.

Jordi - Xavier

Altres