El Riu de Glorieta és un afluent  del Francolí. Neix a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, transcorre sec en la major part del tram superior i travessa la vila d'Alcover abans de desembocar al terme municipal d'el Morell. Formant la vall que porta el mateix nom que el riu. És un paratge natural replet de pins, roures i alzines, amb nombrosos salts d’aigua i gorgs.

Se’ns presenta un dia inestable, sortim per la diagonal cap a les terres del Tarragonès amb un lleuger plugim que ens acompanyarà quasi fins Alcover, en el bar  Xixarel·lo.  Som 14 caminants, que comencem l’excursió amb un esmorzar entaulat, com correspon, i lloc que ens acollirà pel dinar. Tornem a pujar a l’autocar que ens aproparà al poble de Mont-ral. El dia ha millorat els núvols s’han trencat i apunta el sol indicant que ens espera un bon dia alternatiu de Sol i núvols.

Comencem la caminada i cosa estranya aquest cop no pugem, l’excursió pràcticament es tota de baixada, el Lluís ens indica que son uns 550 metres de desnivell de baixada i casi 9 km. De recorregut (ja se sap... és el Lluís).

Anem baixant per un corriol argilós, el camí cada cop més inclinat, ens endinsem dins d’un congost que en el fons es veu més un torrent que un riu ja que quasi no porta aigua   mentre baixen ens atrapa  un grup de barranquistes amb neoprè i equipats amb cordes mosquetons i tota la parafernàlia, Seguim baixant xixo-xano endinsant-nos en un bosc d’aspecte cada com mes humit,  un rumor d’aigües vives ens anuncia la presència d’un riu, de cop, se’ns obre una gran panoràmica del congost i de la vall, als nostres peus a plom uns 100 metres sota nostre de les parets rocoses surten diversos dolls d’aigua formant un salt, en aquest punt els “barranquistes” que ens han avançat s’estaven preparant per iniciar el desens del riu.

Uns metres més avall del nostre recorregut  en una petita esplanada un cartell indicatiu ens desvia per baixar per un fort pendent enfangat cap al gorg que forma  les Fonts del Glorieta, com un quadre pintat, de cop, en un lloc una mica amagat i  poc conegut se’ns presenta un panorama idíl·lic i refrescant ideal per fer un bany d’estiu, on les seves fredes aigües et deixaran sense respiració. Retornant al corriol principal, seguirem la nostra baixada cap a les runes de l’antiga Central Hidroelèctrica, que en el seu dia alimentava de corrent elèctric les poblacions del voltant.

Aquí ens desviarem novament a la dreta per baixar  a la llera del riu en aigües ja més tranquil·les sota un salt d’aigua es forma un gorg “ el niu de l’àguila” ( el gorg més popular del recorregut) de mida  superior a l’ anterior i de més profunditat. Rep aquest nom per la roca que en forma d’àguila  corona el salt. Un espectacle impressionant. Però hem de continuar, seguim per una pista forestal cap a Mas Forés, un conjunt de construccions, un antic molí d’oli i un molí paperer, un aqüeducte de pedra de mitja dotzena d’arcs i un celler formen el conjunt, propietat de l’ajuntament, s’ha restaurat parcialment i s’ha instal·lat una zona de pícnic i  pàrquing per a cotxes.

Seguirem el nostre recorregut per una carretera asfaltada que ràpidament deixaren per seguir per un camí que acompanyats d’un canal de rec, serà durant un  bon tros un company que alegra el caminar. Malauradament l’itinerari acaba amb uns 2 km de carretera enquitranada que no podem evitar. Però la gana aquissa i accelerant el pas arribem a Alcover on tenim la taula parada i tot a punt pel nostre dinar (un bon àpat).

“Lluís, Lluís” han sigut 11 llargs km, axó sí, distrets i de baixada. Gràcies per fer-nos descobrir aquest magnífic i refrescant racó.

25/05/2017 Domènec Palau

Altres