Agrupació Excursionista "Catalunya"

Seguint el rieral per pujar al coll d'Eina

A causa de l’actual situació caòtica de la xarxa de rodalies (o encara més caòtica que en cursos anteriors, per ser més exactes), aquesta temporada s’han hagut d’enginyar propostes agosarades i heterodoxes per confegir un programa de sortides atractiu i que poguéssim continuar considerant pròpies de la secció “ Trescar travesses en tren”.

En el cas que ens ocupa, a més, implicava l’ús de la línia R3, estratègicament important per arribar a zones clàssiques del muntanyisme català, i, sens dubte, la més afectada pels plans de dignificació de la xarxa de rodalies per part del duo meravelles Adif & Renfe.

La nostra proposta era més que ambiciosa: En una sola jornada, arribar a Núria, pujar el pic de l’Eina, des d’aquí, carenant, accedir a la Torre d’Eina, refer el camí per tornar al pic d’Eina i, seguint el cordal de l’olla de Núria, ascendir també el pic de Noufonts.

Agafar l’últim cremallera de les 17:10 per tornar hauria estat impossible fent servir la combinació bus substitutori, tren i cremallera que ens oferia Renfe. Per tant, vam fer una crida per disposar de vehicles particulars que ens poguessin deixar a les 7:45 a l’estació del cremallera de Queralbs, cosa que ens permetria mantenir-nos dins de l’horari previst.

A última hora disposàvem d’un únic vehicle: cinc places. Això va limitar la possibilitat que es poguessin apuntar més socis. També s’ha de dir que l’hora de trobada (les 5:30 de la matinada) i la plaga de lesions que estem patint enguany a l’Agrupa (des d’aquí desitjo un prompte restabliment a tots els afectats i que puguem retrobar-nos ben aviat), va reduir bastant la “demanda” d’inscripcions i la disponibilitat de vehicles.

Pel que fa a l’excursió en si, només es pot dir, recorrent al tòpic, que va ser una gran “jornada de muntanyisme”. Em quedo curt si dic que el “dia ens va acompanyar”. El temps, meravellós, tant per la temperatura com per una visibilitat extraordinària que permetia distingir cims i altres elements de l’orografia a molts quilòmetres de distància.

Per als qui no coneixeu la ruta, explicaré que, tan aviat com assoleixes el pic d’Eina, se’t mostra de sobte la visió magnífica i salvatge del  vessant nord d’aquesta banda del Pirineu, des de la vall d’Eina fins la vall de Carançà, amb un seguit de pics, agulles i crestes espectaculars, més agrests i verticals que els que formen l’olla de Núria. Amb especial esment al Roc del Boc, el pic i agulles de l’Hereuet, la cresta de l’Anyeller i el pic del Racó Gros.

La Torre d’Eina no és un cim de gran dificultat però s'enlaira superba enmig d’aquest paisatge abrupte. Es bifurca enllaçant al nord amb el Roc del Boc al nord, i amb el Cambre d’Ase, cap al Sud. I constitueix una talaia insuperable que et permet contemplar tot aquest vessant nord.

Potser pel fet de ser dia laboral, i per tant, amb escassa presència de muntanyencs, hem pogut observar més fauna salvatge del que és habitual: Isards, àguiles, voltors, etcètera.

La Torre d’Eina justificava per sí sola la sortida, però com que anàvem bé de temps i de forces, i el teníem a tret, hem decidit completar la ruta prevista amb el Noufonts, segon cim més alt de l’Olla de Núria. Ara bé, malgrat la Torre d’Eina tenir menor altitud, el llistat de la FEEC li concedeix l’estatus de “cim essencial” i, sense que serveixi de precedent, per un cop hi estic d’acord, perquè la Torre d’Eina té una presència i una personalitat majestuoses.

Aprofitant la bonança, dinem com uns reis al capdamunt del Noufonts.

Ja “només” ens resta un descens de 1.200 metres fins a Núria, amb un tram inicial antipàtic i castigador per un corriol relliscós i costerut que, en suavitzar-se, ens regala el meravellós paratge de les Nou Fonts, amb els seus nou brolladors convidant-nos a refrescar-nos amb una aigua gelada i molt pura, i la resta del camí de baixada, segurament el tram més bonic de tota la vall de Núria.

Òscar Pàmies (07/10/2025)

Les dades prosaiques:

  • Tipus de ruta: Circular (tret de l’anada i tornada de la Torre d’Eina), començant i acabant a l’estació del cremallera de Núria.
  • Distància recorreguda (segons GPS de wikiloc): 14,72 km.
  • Desnivell positiu i negatiu: 1.213 m.
  • Altitud màxima: 2.861 m (Pîc de Noufonts)
  • Torre d’Eina: 2.831 m.
  • Participants: 5.
Pic d'Eina. Al fons la Torre
Ascensió per la carena a la Torre d'Eina
Camí de la Torre d'Eina
Al cim de la Torre d'Eina
Després del segon pas pel pic d'Eina, anant cap al Noufonts
Reconca d'on brolles les nou fonts